Muntatge actual dels set fragments (reg.307 i 3929) del "Teixit de les Àligues i els LLeons" procedents de la indumentària funerària de Sant Bernat Calbó, bisbe de Vic entre els anys 1223 i 1243. De tot el conjunt es van recuperar dues tunicel•les i la casulla de la qual el fragment que aquí presentem en formava part. Segons la tradició les teles de les tres peces provenien del botí de guerra aconseguit pel rei Jaume I durant la conquesta de València (1232-1238), fet en el que també va participar el Bernat Calbó.
Part del seu disseny es pot reconstruir amb bastant fidelitat a partir dels diferents fragments conservats en altres museus . Sobre el fons vermell destaca una àliga bicèfala de color blau fosc, amb les ales esteses, el cos de cara i els caps de perfil. El bec amb que sosté una anella amb un penjoll i cada una de les urpes amb les que engrapa un lleó són de color groc. El cos dels dos animals conté elements vegetals en forma de florons, fulles cordiformes dins de rombes i cintes perlades. Els motius estan disposats en franges horitzontals a on el tema es repeteix, entre les franges hi ha semicercles incomplets amb rosasses als intersticis.
Durant molts anys s’ha vinculat aquesta peça amb les teles bizantines dels segles XI-XII, però avui en dia es pensa -per la seva decoració, colors i tècnica- que va ser teixida en els tallers andalusins durant el període de taifes (1013-1086) . Per la mida del disseny i la seva temàtica es pot relacionar molt directament amb el teixit trobat a les relíquies de Sant Zoilo, a Carrión de los Condes (Palència).Muntatge actual dels set fragments (reg.307 i 3929) del "Teixit de les Àligues i els LLeons" procedents de la indumentària funerària de Sant Bernat Calbó, bisbe de Vic entre els anys 1223 i 1243. De tot el conjunt es van recuperar dues tunicel•les i la casulla de la qual el fragment que aquí presentem en formava part. Segons la tradició les teles de les tres peces provenien del botí de guerra aconseguit pel rei Jaume I durant la conquesta de València (1232-1238), fet en el que també va participar el Bernat Calbó.
Part del seu disseny es pot reconstruir amb bastant fidelitat a partir dels diferents fragments conservats en altres museus . Sobre el fons vermell destaca una àliga bicèfala de color blau fosc, amb les ales esteses, el cos de cara i els caps de perfil. El bec amb que sosté una anella amb un penjoll i cada una de les urpes amb les que engrapa un lleó són de color groc. El cos dels dos animals conté elements vegetals en forma de florons, fulles cordiformes dins de rombes i cintes perlades. Els motius estan disposats en franges horitzontals a on el tema es repeteix, entre les franges hi ha semicercles incomplets amb rosasses als intersticis.
Durant molts anys s’ha vinculat aquesta peça amb les teles bizantines dels segles XI-XII, però avui en dia es pensa -per la seva decoració, colors i tècnica- que va ser teixida en els tallers andalusins durant el període de taifes (1013-1086) . Per la mida del disseny i la seva temàtica es pot relacionar molt directament amb el teixit trobat a les relíquies de Sant Zoilo, a Carrión de los Condes (Palència).Muntatge actual dels set fragments (reg.307 i 3929) del "Teixit de les Àligues i els LLeons" procedents de la indumentària funerària de Sant Bernat Calbó, bisbe de Vic entre els anys 1223 i 1243. De tot el conjunt es van recuperar dues tunicel•les i la casulla de la qual el fragment que aquí presentem en formava part. Segons la tradició les teles de les tres peces provenien del botí de guerra aconseguit pel rei Jaume I durant la conquesta de València (1232-1238), fet en el que també va participar el Bernat Calbó.
Part del seu disseny es pot reconstruir amb bastant fidelitat a partir dels diferents fragments conservats en altres museus . Sobre el fons vermell destaca una àliga bicèfala de color blau fosc, amb les ales esteses, el cos de cara i els caps de perfil. El bec amb que sosté una anella amb un penjoll i cada una de les urpes amb les que engrapa un lleó són de color groc. El cos dels dos animals conté elements vegetals en forma de florons, fulles cordiformes dins de rombes i cintes perlades. Els motius estan disposats en franges horitzontals a on el tema es repeteix, entre les franges hi ha semicercles incomplets amb rosasses als intersticis.
Durant molts anys s’ha vinculat aquesta peça amb les teles bizantines dels segles XI-XII, però avui en dia es pensa -per la seva decoració, colors i tècnica- que va ser teixida en els tallers andalusins durant el període de taifes (1013-1086) . Per la mida del disseny i la seva temàtica es pot relacionar molt directament amb el teixit trobat a les relíquies de Sant Zoilo, a Carrión de los Condes (Palència).