"Diversos fragments del Teixit de les \u00C0ligues del sudari de santa Lliberata (santa Librada). Es van trobar en el seu reliquiari a la catedral de Sig\u00FCenza (Guadalajara) junt amb el \"Teixit dels Grius\". Segons la tradici\u00F3, es probable que fos el rei Alfons VII de Castella qui va portar els teixits del reliquiari a Sig\u00FCenza des de la ciutat d'Almeria despr\u00E9s de la seva conquesta l\u2019any 1147. \n\nLa decoraci\u00F3 \u00E9s molt detallada i treballada amb gran mestria. El conjunt el formen medallons que contenen una \u00E0liga amb les ales esteses, amb el cap de perfil i el bec mirant a la dreta o a l'esquerra i un sol ull de visi\u00F3 frontal. Un collar perlat separa el coll del cos que presenta una decoraci\u00F3 de palmetes en forma de cor invertit i dos quadr\u00FApedes encerclats que decoren la part superior de les dues ales. A cada urpa sost\u00E9 un r\u00E8tol on apareix la paraula \"Baraka\".\n\nEls medallons s\u00F3n de doble per\u00EDmetre, ornats amb vores perlades. En el seu registre central, es despleguen parelles d\u2019animals contraposats amb el coll girat, i entremig d\u2019ells, una harpia amb el rostre de perfil i el cos molt esquematitzat. Els medallons s'entrellacen generant un bucle polilobulat amb una flor de vuit p\u00E8tals al seu centre, que alhora genera una estrella de vuit puntes. Resseguint la corba exterior hi havia una banda epigr\u00E0fica, perduda en els fragments conservats al CDMT, que Regula Schorta ha pogut reconstruir a partir dels fragments conservats a la fundaci\u00F3 Abegg. \n\nEls colors amb els que avui en dia veiem la pe\u00E7a tenen poc a veure amb els que aquesta tenia origin\u00E0riament. El color beix-ivori del conjunt correspon en realitat als fils d\u2019ordit que estaven recoberts per una trama de to verd\u00F3s que era la que creava el fons del disseny i que avui en dia es troba quasi desapareguda en la seva totalitat. \n\nLes caracter\u00EDstiques t\u00E8cniques i formals d\u2019aquest teixit l\u2019emparenten amb una s\u00E8rie de peces del per\u00EDode almor\u00E0vit (1086-1147) datades amb fidelitat a partir de la casulla del bisbe sant Juan de Ortega trobada a l\u2019esgl\u00E9sia de Quintanaortu\u00F1o (Burgos)."@ca . . . "Diversos fragments del Teixit de les \u00C0ligues del sudari de santa Lliberata (santa Librada). Es van trobar en el seu reliquiari a la catedral de Sig\u00FCenza (Guadalajara) junt amb el \"Teixit dels Grius\". Segons la tradici\u00F3, es probable que fos el rei Alfons VII de Castella qui va portar els teixits del reliquiari a Sig\u00FCenza des de la ciutat d'Almeria despr\u00E9s de la seva conquesta l\u2019any 1147. \n\nLa decoraci\u00F3 \u00E9s molt detallada i treballada amb gran mestria. El conjunt el formen medallons que contenen una \u00E0liga amb les ales esteses, amb el cap de perfil i el bec mirant a la dreta o a l'esquerra i un sol ull de visi\u00F3 frontal. Un collar perlat separa el coll del cos que presenta una decoraci\u00F3 de palmetes en forma de cor invertit i dos quadr\u00FApedes encerclats que decoren la part superior de les dues ales. A cada urpa sost\u00E9 un r\u00E8tol on apareix la paraula \"Baraka\".\n\nEls medallons s\u00F3n de doble per\u00EDmetre, ornats amb vores perlades. En el seu registre central, es despleguen parelles d\u2019animals contraposats amb el coll girat, i entremig d\u2019ells, una harpia amb el rostre de perfil i el cos molt esquematitzat. Els medallons s'entrellacen generant un bucle polilobulat amb una flor de vuit p\u00E8tals al seu centre, que alhora genera una estrella de vuit puntes. Resseguint la corba exterior hi havia una banda epigr\u00E0fica, perduda en els fragments conservats al CDMT, que Regula Schorta ha pogut reconstruir a partir dels fragments conservats a la fundaci\u00F3 Abegg. \n\nEls colors amb els que avui en dia veiem la pe\u00E7a tenen poc a veure amb els que aquesta tenia origin\u00E0riament. El color beix-ivori del conjunt correspon en realitat als fils d\u2019ordit que estaven recoberts per una trama de to verd\u00F3s que era la que creava el fons del disseny i que avui en dia es troba quasi desapareguda en la seva totalitat. \n\nLes caracter\u00EDstiques t\u00E8cniques i formals d\u2019aquest teixit l\u2019emparenten amb una s\u00E8rie de peces del per\u00EDode almor\u00E0vit (1086-1147) datades amb fidelitat a partir de la casulla del bisbe sant Juan de Ortega trobada a l\u2019esgl\u00E9sia de Quintanaortu\u00F1o (Burgos)."@en . . "Diversos fragments del Teixit de les \u00C0ligues del sudari de santa Lliberata (santa Librada). Es van trobar en el seu reliquiari a la catedral de Sig\u00FCenza (Guadalajara) junt amb el \"Teixit dels Grius\". Segons la tradici\u00F3, es probable que fos el rei Alfons VII de Castella qui va portar els teixits del reliquiari a Sig\u00FCenza des de la ciutat d'Almeria despr\u00E9s de la seva conquesta l\u2019any 1147. \n\nLa decoraci\u00F3 \u00E9s molt detallada i treballada amb gran mestria. El conjunt el formen medallons que contenen una \u00E0liga amb les ales esteses, amb el cap de perfil i el bec mirant a la dreta o a l'esquerra i un sol ull de visi\u00F3 frontal. Un collar perlat separa el coll del cos que presenta una decoraci\u00F3 de palmetes en forma de cor invertit i dos quadr\u00FApedes encerclats que decoren la part superior de les dues ales. A cada urpa sost\u00E9 un r\u00E8tol on apareix la paraula \"Baraka\".\n\nEls medallons s\u00F3n de doble per\u00EDmetre, ornats amb vores perlades. En el seu registre central, es despleguen parelles d\u2019animals contraposats amb el coll girat, i entremig d\u2019ells, una harpia amb el rostre de perfil i el cos molt esquematitzat. Els medallons s'entrellacen generant un bucle polilobulat amb una flor de vuit p\u00E8tals al seu centre, que alhora genera una estrella de vuit puntes. Resseguint la corba exterior hi havia una banda epigr\u00E0fica, perduda en els fragments conservats al CDMT, que Regula Schorta ha pogut reconstruir a partir dels fragments conservats a la fundaci\u00F3 Abegg. \n\nEls colors amb els que avui en dia veiem la pe\u00E7a tenen poc a veure amb els que aquesta tenia origin\u00E0riament. El color beix-ivori del conjunt correspon en realitat als fils d\u2019ordit que estaven recoberts per una trama de to verd\u00F3s que era la que creava el fons del disseny i que avui en dia es troba quasi desapareguda en la seva totalitat. \n\nLes caracter\u00EDstiques t\u00E8cniques i formals d\u2019aquest teixit l\u2019emparenten amb una s\u00E8rie de peces del per\u00EDode almor\u00E0vit (1086-1147) datades amb fidelitat a partir de la casulla del bisbe sant Juan de Ortega trobada a l\u2019esgl\u00E9sia de Quintanaortu\u00F1o (Burgos)."@es .