Fragment del Teixit de les Estrelles de la capa del tern de sant Valeri, directament relacionat amb el conjunt de fragments conservats amb el núm.reg. 3938.
Es tracta un teixit de gran riquesa visual per l’ús que en ell s’ha fet del color i dels materials. Els colors blau, verd i vermell de les sedes s’han conservat amb gran intensitat i combina magníficament amb l’ús del fil d’or treballat en abundància. El disseny és una rígida estructura reticular amb dos motius diferents disposats a portell: fileres de flors de vuit pètals amb una estrella central alternen amb estrelles de vuit puntes de composició calidoscòpica. Tot el conjunt té un fort sentit geomètric com és habitual en els teixits del període almohade, moment al que pertany la peça.
De la indumentària del sant, composta per dues dalmàtiques, una casulla i una capa, el CDMT també conserva un altre fragment de la capa (núm.reg.3938) i diversos fragments del Teixit dels Lleons de la casulla (núm.reg.2979-1, 2979-2, 3976 i 3937).
Segons els documents, sant Valeri va ser bisbe de Saragossa al segle IV i el seu tern va ser portat amb les seves relíquies a Roda d’Isàbena l’any 1279. Al segle XV va passar a la catedral de Lleida d’on va ser venut a principis del segle XX al col•leccionista Lluís Plandiura, qui les va vendre a la Junta de Museus de Barcelona l’any 1932.
El tern de sant Valeri és un conjunt d’indumentària litúrgica de reconeguda importància i del que s’ha fet un exhaustiu estudi històric i tècnic . De la seva història es coneixen els nombrosos canvis, modificacions i mutilacions que al llarg del temps ha sofert i que expliquen la gran dispersió dels seus fragments.
Des del punt de vista estilístic se’l pot relacionar amb el teixit de la creu del taüt d’Enrique I en el panteó reial de Las Huelgas a Burgos (m.1217) i a nivell tècnic destaca l’interès de la peça per ser exemple de transició entre la tècnica de taqueté i la de lampàs.Fragment del Teixit de les Estrelles de la capa del tern de sant Valeri, directament relacionat amb el conjunt de fragments conservats amb el núm.reg. 3938.
Es tracta un teixit de gran riquesa visual per l’ús que en ell s’ha fet del color i dels materials. Els colors blau, verd i vermell de les sedes s’han conservat amb gran intensitat i combina magníficament amb l’ús del fil d’or treballat en abundància. El disseny és una rígida estructura reticular amb dos motius diferents disposats a portell: fileres de flors de vuit pètals amb una estrella central alternen amb estrelles de vuit puntes de composició calidoscòpica. Tot el conjunt té un fort sentit geomètric com és habitual en els teixits del període almohade, moment al que pertany la peça.
De la indumentària del sant, composta per dues dalmàtiques, una casulla i una capa, el CDMT també conserva un altre fragment de la capa (núm.reg.3938) i diversos fragments del Teixit dels Lleons de la casulla (núm.reg.2979-1, 2979-2, 3976 i 3937).
Segons els documents, sant Valeri va ser bisbe de Saragossa al segle IV i el seu tern va ser portat amb les seves relíquies a Roda d’Isàbena l’any 1279. Al segle XV va passar a la catedral de Lleida d’on va ser venut a principis del segle XX al col•leccionista Lluís Plandiura, qui les va vendre a la Junta de Museus de Barcelona l’any 1932.
El tern de sant Valeri és un conjunt d’indumentària litúrgica de reconeguda importància i del que s’ha fet un exhaustiu estudi històric i tècnic . De la seva història es coneixen els nombrosos canvis, modificacions i mutilacions que al llarg del temps ha sofert i que expliquen la gran dispersió dels seus fragments.
Des del punt de vista estilístic se’l pot relacionar amb el teixit de la creu del taüt d’Enrique I en el panteó reial de Las Huelgas a Burgos (m.1217) i a nivell tècnic destaca l’interès de la peça per ser exemple de transició entre la tècnica de taqueté i la de lampàs.Fragment del Teixit de les Estrelles de la capa del tern de sant Valeri, directament relacionat amb el conjunt de fragments conservats amb el núm.reg. 3938.
Es tracta un teixit de gran riquesa visual per l’ús que en ell s’ha fet del color i dels materials. Els colors blau, verd i vermell de les sedes s’han conservat amb gran intensitat i combina magníficament amb l’ús del fil d’or treballat en abundància. El disseny és una rígida estructura reticular amb dos motius diferents disposats a portell: fileres de flors de vuit pètals amb una estrella central alternen amb estrelles de vuit puntes de composició calidoscòpica. Tot el conjunt té un fort sentit geomètric com és habitual en els teixits del període almohade, moment al que pertany la peça.
De la indumentària del sant, composta per dues dalmàtiques, una casulla i una capa, el CDMT també conserva un altre fragment de la capa (núm.reg.3938) i diversos fragments del Teixit dels Lleons de la casulla (núm.reg.2979-1, 2979-2, 3976 i 3937).
Segons els documents, sant Valeri va ser bisbe de Saragossa al segle IV i el seu tern va ser portat amb les seves relíquies a Roda d’Isàbena l’any 1279. Al segle XV va passar a la catedral de Lleida d’on va ser venut a principis del segle XX al col•leccionista Lluís Plandiura, qui les va vendre a la Junta de Museus de Barcelona l’any 1932.
El tern de sant Valeri és un conjunt d’indumentària litúrgica de reconeguda importància i del que s’ha fet un exhaustiu estudi històric i tècnic . De la seva història es coneixen els nombrosos canvis, modificacions i mutilacions que al llarg del temps ha sofert i que expliquen la gran dispersió dels seus fragments.
Des del punt de vista estilístic se’l pot relacionar amb el teixit de la creu del taüt d’Enrique I en el panteó reial de Las Huelgas a Burgos (m.1217) i a nivell tècnic destaca l’interès de la peça per ser exemple de transició entre la tècnica de taqueté i la de lampàs.