This HTML5 document contains 41 embedded RDF statements represented using HTML+Microdata notation.

The embedded RDF content will be recognized by any processor of HTML5 Microdata.

Namespace Prefixes

Prefix	IRI
dc	http://purl.org/dc/elements/1.1/
rdfs	http://www.w3.org/2000/01/rdf-schema#
n4	http://data.silknow.org/object/c3c85a72-0f64-3c9a-bc78-2cc4d5936911/dimension/
n7	http://data.silknow.org/vocabulary/
ecrm	http://erlangen-crm.org/current/
rdf	http://www.w3.org/1999/02/22-rdf-syntax-ns#
n5	http://data.silknow.org/image/
n2	http://data.silknow.org/object/
xsdh	http://www.w3.org/2001/XMLSchema#

Statements

Subject Item

n2:c3c85a72-0f64-3c9a-bc78-2cc4d5936911

rdf:type

ecrm:E22_Man-Made_Object

rdfs:comment

TAQUETÉ llavorat, decoració per 3 trames llançades . ORDIT - relació d’ordits: 2 ordits, en relació: 4 fils d’ordit de fons / 1 fil d’ordit de lligadura - matèria: ordit de fons: seda; color cru; fils simples; torsió Z ordit de lligadura: seda; color cru; fils simples; torsió Z - densitat: 48 fils de fons / 12 fils de lligadura - escalat: 1 fil de fons . TRAMA - relació de trames: 3 trames llançades, en relació:1/1/1 - matèria: 2 trames de seda; colors blau i vermell; STA 1 trama de seda entorxada per làmina de pell daurada (or de Xipre o oropel) en trosió Z - densitat: 25-29 passades/cm - escalat: 1 passada . VORAVIUS : conserva 6 cordelines d’un dels voravius. . RAPORT de disseny: 6,5 x 5 cm . TELER: de llaços, passat d’ordit a punta i retorn, dos plegadors d’ordit Fragment del Teixit dels Lleons de la casulla del tern de Sant Valeri ara integrat en un únic suport junt als fragments 2979-2 i 3937. D'aquesta mateixa casulla també forma part el Teixit de les Flors (núm.reg. 3936) incorporat també en aquest únic suport. Destaca la riquesa de la tela en la que s’ha utilitzat amb abundància l’oropel o or de Xipre igual que en el Teixit de les estrelles de la capa del mateix tern i de la qual el CDMT conserva 2 fragments (núm.reg.2374 i 3938). La decoració la constitueixen dos dissenys diferents. Un disseny segueix un patrò estrelles i creus de braços apuntats que es complementen entre ells i creen un mosaic, dins de les estrelles hi ha parelles de lleons amb els cosos oposats i els caps afrontats; les cues dels lleons s’uneixen i formen una versió estilitzada de l’Arbre de la Vida. Els espais que formen creu, s’omplen amb formes ondulades que acaben en petits florons. L’altre disseny està format per flors polilobulades de pètals arrodonits sobre una xarxa quadriculada amb estrelles al seu interior. També es conserven dos petits fragments amb decoració de tres franges paral•leles, llises, en colors vermell-groc-vermell i un altre fragment amb les franges en vermell-blanc-vermell. Del conjunt del tern, la casulla és la peça més malmesa. L’equip de restauració de la Fundació Abegg-Stifftung va publicar la seva reconstrucció gràfica a partir dels fragments localitzats en diferents col•leccions. Tal com en els seus gràfics s’indica una franja amb inscripció en lletres cúfiques separaria els dos motius. Segons els documents, sant Valeri va ser bisbe de Saragossa al segle IV i el seu tern va ser portat amb les seves relíquies a Roda d’Isàbena l’any 1279. Al segle XV va passar a la catedral de Lleida d’on va ser venut a principis del segle XX al col•leccionista Lluís Plandiura, qui les va vendre a la Junta de Museus de Barcelona l’any 1932. Tant pel què fa a la tècnica com al disseny el teixit presenta les característiques de les peces del període almohade i és molt similar al teixit de les peces d’indumentària que es van trobar als sepulcres de l’Infant don Felip i de la seva dona Leonor Ruiz de Castro, a Villalcázar de Sirga (Palència). Fragment del Teixit dels Lleons de la casulla del tern de Sant Valeri ara integrat en un únic suport junt als fragments 2979-2 i 3937. D'aquesta mateixa casulla també forma part el Teixit de les Flors (núm.reg. 3936) incorporat també en aquest únic suport. Destaca la riquesa de la tela en la que s’ha utilitzat amb abundància l’oropel o or de Xipre igual que en el Teixit de les estrelles de la capa del mateix tern i de la qual el CDMT conserva 2 fragments (núm.reg.2374 i 3938). La decoració la constitueixen dos dissenys diferents. Un disseny segueix un patrò estrelles i creus de braços apuntats que es complementen entre ells i creen un mosaic, dins de les estrelles hi ha parelles de lleons amb els cosos oposats i els caps afrontats; les cues dels lleons s’uneixen i formen una versió estilitzada de l’Arbre de la Vida. Els espais que formen creu, s’omplen amb formes ondulades que acaben en petits florons. L’altre disseny està format per flors polilobulades de pètals arrodonits sobre una xarxa quadriculada amb estrelles al seu interior. També es conserven dos petits fragments amb decoració de tres franges paral•leles, llises, en colors vermell-groc-vermell i un altre fragment amb les franges en vermell-blanc-vermell. Del conjunt del tern, la casulla és la peça més malmesa. L’equip de restauració de la Fundació Abegg-Stifftung va publicar la seva reconstrucció gràfica a partir dels fragments localitzats en diferents col•leccions. Tal com en els seus gràfics s’indica una franja amb inscripció en lletres cúfiques separaria els dos motius. Segons els documents, sant Valeri va ser bisbe de Saragossa al segle IV i el seu tern va ser portat amb les seves relíquies a Roda d’Isàbena l’any 1279. Al segle XV va passar a la catedral de Lleida d’on va ser venut a principis del segle XX al col•leccionista Lluís Plandiura, qui les va vendre a la Junta de Museus de Barcelona l’any 1932. Tant pel què fa a la tècnica com al disseny el teixit presenta les característiques de les peces del període almohade i és molt similar al teixit de les peces d’indumentària que es van trobar als sepulcres de l’Infant don Felip i de la seva dona Leonor Ruiz de Castro, a Villalcázar de Sirga (Palència). Fragment del Teixit dels Lleons de la casulla del tern de Sant Valeri ara integrat en un únic suport junt als fragments 2979-2 i 3937. D'aquesta mateixa casulla també forma part el Teixit de les Flors (núm.reg. 3936) incorporat també en aquest únic suport. Destaca la riquesa de la tela en la que s’ha utilitzat amb abundància l’oropel o or de Xipre igual que en el Teixit de les estrelles de la capa del mateix tern i de la qual el CDMT conserva 2 fragments (núm.reg.2374 i 3938). La decoració la constitueixen dos dissenys diferents. Un disseny segueix un patrò estrelles i creus de braços apuntats que es complementen entre ells i creen un mosaic, dins de les estrelles hi ha parelles de lleons amb els cosos oposats i els caps afrontats; les cues dels lleons s’uneixen i formen una versió estilitzada de l’Arbre de la Vida. Els espais que formen creu, s’omplen amb formes ondulades que acaben en petits florons. L’altre disseny està format per flors polilobulades de pètals arrodonits sobre una xarxa quadriculada amb estrelles al seu interior. També es conserven dos petits fragments amb decoració de tres franges paral•leles, llises, en colors vermell-groc-vermell i un altre fragment amb les franges en vermell-blanc-vermell. Del conjunt del tern, la casulla és la peça més malmesa. L’equip de restauració de la Fundació Abegg-Stifftung va publicar la seva reconstrucció gràfica a partir dels fragments localitzats en diferents col•leccions. Tal com en els seus gràfics s’indica una franja amb inscripció en lletres cúfiques separaria els dos motius. Segons els documents, sant Valeri va ser bisbe de Saragossa al segle IV i el seu tern va ser portat amb les seves relíquies a Roda d’Isàbena l’any 1279. Al segle XV va passar a la catedral de Lleida d’on va ser venut a principis del segle XX al col•leccionista Lluís Plandiura, qui les va vendre a la Junta de Museus de Barcelona l’any 1932. Tant pel què fa a la tècnica com al disseny el teixit presenta les característiques de les peces del període almohade i és molt similar al teixit de les peces d’indumentària que es van trobar als sepulcres de l’Infant don Felip i de la seva dona Leonor Ruiz de Castro, a Villalcázar de Sirga (Palència). Fragment del Teixit dels Lleons de la casulla del tern de Sant Valeri ara integrat en un únic suport junt als fragments 2979-1 i 3937. D'aquesta mateixa casulla també forma part el Teixit de les Flors (núm.reg. 3936) incorporat també en aquest únic suport. Destaca la riquesa de la tela en la que s’ha utilitzat amb abundància l’oropel o or de Xipre igual que en el Teixit de les estrelles de la capa del mateix tern i de la qual el CDMT conserva 2 fragments (núm.reg.2374 i 3938). La decoració la constitueixen dos dissenys diferents. Un disseny segueix un patrò estrelles i creus de braços apuntats que es complementen entre ells i creen un mosaic, dins de les estrelles hi ha parelles de lleons amb els cosos oposats i els caps afrontats; les cues dels lleons s’uneixen i formen una versió estilitzada de l’Arbre de la Vida. Els espais que formen creu, s’omplen amb formes ondulades que acaben en petits florons. L’altre disseny està format per flors polilobulades de pètals arrodonits sobre una xarxa quadriculada amb estrelles al seu interior. També es conserven dos petits fragments amb decoració de tres franges paral•leles, llises, en colors vermell-groc-vermell i un altre fragment amb les franges en vermell-blanc-vermell. Del conjunt del tern, la casulla és la peça més malmesa. L’equip de restauració de la Fundació Abegg-Stifftung va publicar la seva reconstrucció gràfica a partir dels fragments localitzats en diferents col•leccions. Tal com en els seus gràfics s’indica una franja amb inscripció en lletres cúfiques separaria els dos motius. Segons els documents, sant Valeri va ser bisbe de Saragossa al segle IV i el seu tern va ser portat amb les seves relíquies a Roda d’Isàbena l’any 1279. Al segle XV va passar a la catedral de Lleida d’on va ser venut a principis del segle XX al col•leccionista Lluís Plandiura, qui les va vendre a la Junta de Museus de Barcelona l’any 1932. Tant pel què fa a la tècnica com al disseny el teixit presenta les característiques de les peces del període almohade i és molt similar al teixit de les peces d’indumentària que es van trobar als sepulcres de l’Infant don Felip i de la seva dona Leonor Ruiz de Castro, a Villalcázar de Sirga (Palència). Fragment del Teixit dels Lleons de la casulla del tern de Sant Valeri ara integrat en un únic suport junt als fragments 2979-1 i 3937. D'aquesta mateixa casulla també forma part el Teixit de les Flors (núm.reg. 3936) incorporat també en aquest únic suport. Destaca la riquesa de la tela en la que s’ha utilitzat amb abundància l’oropel o or de Xipre igual que en el Teixit de les estrelles de la capa del mateix tern i de la qual el CDMT conserva 2 fragments (núm.reg.2374 i 3938). La decoració la constitueixen dos dissenys diferents. Un disseny segueix un patrò estrelles i creus de braços apuntats que es complementen entre ells i creen un mosaic, dins de les estrelles hi ha parelles de lleons amb els cosos oposats i els caps afrontats; les cues dels lleons s’uneixen i formen una versió estilitzada de l’Arbre de la Vida. Els espais que formen creu, s’omplen amb formes ondulades que acaben en petits florons. L’altre disseny està format per flors polilobulades de pètals arrodonits sobre una xarxa quadriculada amb estrelles al seu interior. També es conserven dos petits fragments amb decoració de tres franges paral•leles, llises, en colors vermell-groc-vermell i un altre fragment amb les franges en vermell-blanc-vermell. Del conjunt del tern, la casulla és la peça més malmesa. L’equip de restauració de la Fundació Abegg-Stifftung va publicar la seva reconstrucció gràfica a partir dels fragments localitzats en diferents col•leccions. Tal com en els seus gràfics s’indica una franja amb inscripció en lletres cúfiques separaria els dos motius. Segons els documents, sant Valeri va ser bisbe de Saragossa al segle IV i el seu tern va ser portat amb les seves relíquies a Roda d’Isàbena l’any 1279. Al segle XV va passar a la catedral de Lleida d’on va ser venut a principis del segle XX al col•leccionista Lluís Plandiura, qui les va vendre a la Junta de Museus de Barcelona l’any 1932. Tant pel què fa a la tècnica com al disseny el teixit presenta les característiques de les peces del període almohade i és molt similar al teixit de les peces d’indumentària que es van trobar als sepulcres de l’Infant don Felip i de la seva dona Leonor Ruiz de Castro, a Villalcázar de Sirga (Palència). TAQUETÉ llavorat decoració per 3 trames llançades . ORDIT - relació d’ordits: 2 ordits, en relació: 4 fils d’ordit de fons / 1 fil d’ordit de lligadura - matèria: ordit de fons: seda; color cru; fils simples; torsió Z ordit de lligadura: seda; color cru; fils simples; torsió Z - densitat: 48 fils de fons / 12 fils de lligadura - escalat: 1 fil de fons . TRAMA - relació de trames: 3 trames llançades, en relació:1/1/1 - matèria: 2 trames de seda; colors blau i vermell; STA 1 trama de seda entorxada per làmina de pell daurada (or de Xipre o oropel) en trosió Z - densitat: 25-29 passades/cm - escalat: 1 passada . VORAVIUS : conserva 6 cordelines d’un dels voravius. . RAPORT de disseny: 6,5 x 5 cm . TELER: de llaços, passat d’ordit a punta i retorn, dos plegadors d’ordit Fragment del Teixit dels Lleons de la casulla del tern de Sant Valeri ara integrat en un únic suport junt als fragments 2979-1 i 3937. D'aquesta mateixa casulla també forma part el Teixit de les Flors (núm.reg. 3936) incorporat també en aquest únic suport. Destaca la riquesa de la tela en la que s’ha utilitzat amb abundància l’oropel o or de Xipre igual que en el Teixit de les estrelles de la capa del mateix tern i de la qual el CDMT conserva 2 fragments (núm.reg.2374 i 3938). La decoració la constitueixen dos dissenys diferents. Un disseny segueix un patrò estrelles i creus de braços apuntats que es complementen entre ells i creen un mosaic, dins de les estrelles hi ha parelles de lleons amb els cosos oposats i els caps afrontats; les cues dels lleons s’uneixen i formen una versió estilitzada de l’Arbre de la Vida. Els espais que formen creu, s’omplen amb formes ondulades que acaben en petits florons. L’altre disseny està format per flors polilobulades de pètals arrodonits sobre una xarxa quadriculada amb estrelles al seu interior. També es conserven dos petits fragments amb decoració de tres franges paral•leles, llises, en colors vermell-groc-vermell i un altre fragment amb les franges en vermell-blanc-vermell. Del conjunt del tern, la casulla és la peça més malmesa. L’equip de restauració de la Fundació Abegg-Stifftung va publicar la seva reconstrucció gràfica a partir dels fragments localitzats en diferents col•leccions. Tal com en els seus gràfics s’indica una franja amb inscripció en lletres cúfiques separaria els dos motius. Segons els documents, sant Valeri va ser bisbe de Saragossa al segle IV i el seu tern va ser portat amb les seves relíquies a Roda d’Isàbena l’any 1279. Al segle XV va passar a la catedral de Lleida d’on va ser venut a principis del segle XX al col•leccionista Lluís Plandiura, qui les va vendre a la Junta de Museus de Barcelona l’any 1932. Tant pel què fa a la tècnica com al disseny el teixit presenta les característiques de les peces del període almohade i és molt similar al teixit de les peces d’indumentària que es van trobar als sepulcres de l’Infant don Felip i de la seva dona Leonor Ruiz de Castro, a Villalcázar de Sirga (Palència). TAQUETÉ llavorat decoració per 3 trames llançades . ORDIT - relació d’ordits: 2 ordits, en relació: 4 fils d’ordit de fons / 1 fil d’ordit de lligadura - matèria: ordit de fons: seda; color cru; fils simples; torsió Z ordit de lligadura: seda; color cru; fils simples; torsió Z - densitat: 48 fils de fons / 12 fils de lligadura - escalat: 1 fil de fons . TRAMA - relació de trames: 3 trames llançades, en relació:1/1/1 - matèria: 2 trames de seda; colors blau i vermell; STA 1 trama de seda entorxada per làmina de pell daurada (or de Xipre o oropel) en trosió Z - densitat: 25-29 passades/cm - escalat: 1 passada . VORAVIUS : conserva 6 cordelines d’un dels voravius. . RAPORT de disseny: 6,5 x 5 cm . TELER: de llaços, passat d’ordit a punta i retorn, dos plegadors d’ordit TAQUETÉ llavorat, decoració per 3 trames llançades . ORDIT - relació d’ordits: 2 ordits, en relació: 4 fils d’ordit de fons / 1 fil d’ordit de lligadura - matèria: ordit de fons: seda; color cru; fils simples; torsió Z ordit de lligadura: seda; color cru; fils simples; torsió Z - densitat: 48 fils de fons / 12 fils de lligadura - escalat: 1 fil de fons . TRAMA - relació de trames: 3 trames llançades, en relació:1/1/1 - matèria: 2 trames de seda; colors blau i vermell; STA 1 trama de seda entorxada per làmina de pell daurada (or de Xipre o oropel) en trosió Z - densitat: 25-29 passades/cm - escalat: 1 passada . VORAVIUS : conserva 6 cordelines d’un dels voravius. . RAPORT de disseny: 6,5 x 5 cm . TELER: de llaços, passat d’ordit a punta i retorn, dos plegadors d’ordit

dc:identifier

2979

ecrm:P3_has_note

Fragment del Teixit dels Lleons de la casulla del tern de Sant Valeri ara integrat en un únic suport junt als fragments 2979-2 i 3937. D'aquesta mateixa casulla també forma part el Teixit de les Flors (núm.reg. 3936) incorporat també en aquest únic suport. Destaca la riquesa de la tela en la que s’ha utilitzat amb abundància l’oropel o or de Xipre igual que en el Teixit de les estrelles de la capa del mateix tern i de la qual el CDMT conserva 2 fragments (núm.reg.2374 i 3938). La decoració la constitueixen dos dissenys diferents. Un disseny segueix un patrò estrelles i creus de braços apuntats que es complementen entre ells i creen un mosaic, dins de les estrelles hi ha parelles de lleons amb els cosos oposats i els caps afrontats; les cues dels lleons s’uneixen i formen una versió estilitzada de l’Arbre de la Vida. Els espais que formen creu, s’omplen amb formes ondulades que acaben en petits florons. L’altre disseny està format per flors polilobulades de pètals arrodonits sobre una xarxa quadriculada amb estrelles al seu interior. També es conserven dos petits fragments amb decoració de tres franges paral•leles, llises, en colors vermell-groc-vermell i un altre fragment amb les franges en vermell-blanc-vermell. Del conjunt del tern, la casulla és la peça més malmesa. L’equip de restauració de la Fundació Abegg-Stifftung va publicar la seva reconstrucció gràfica a partir dels fragments localitzats en diferents col•leccions. Tal com en els seus gràfics s’indica una franja amb inscripció en lletres cúfiques separaria els dos motius. Segons els documents, sant Valeri va ser bisbe de Saragossa al segle IV i el seu tern va ser portat amb les seves relíquies a Roda d’Isàbena l’any 1279. Al segle XV va passar a la catedral de Lleida d’on va ser venut a principis del segle XX al col•leccionista Lluís Plandiura, qui les va vendre a la Junta de Museus de Barcelona l’any 1932. Tant pel què fa a la tècnica com al disseny el teixit presenta les característiques de les peces del període almohade i és molt similar al teixit de les peces d’indumentària que es van trobar als sepulcres de l’Infant don Felip i de la seva dona Leonor Ruiz de Castro, a Villalcázar de Sirga (Palència). Fragment del Teixit dels Lleons de la casulla del tern de Sant Valeri ara integrat en un únic suport junt als fragments 2979-1 i 3937. D'aquesta mateixa casulla també forma part el Teixit de les Flors (núm.reg. 3936) incorporat també en aquest únic suport. Destaca la riquesa de la tela en la que s’ha utilitzat amb abundància l’oropel o or de Xipre igual que en el Teixit de les estrelles de la capa del mateix tern i de la qual el CDMT conserva 2 fragments (núm.reg.2374 i 3938). La decoració la constitueixen dos dissenys diferents. Un disseny segueix un patrò estrelles i creus de braços apuntats que es complementen entre ells i creen un mosaic, dins de les estrelles hi ha parelles de lleons amb els cosos oposats i els caps afrontats; les cues dels lleons s’uneixen i formen una versió estilitzada de l’Arbre de la Vida. Els espais que formen creu, s’omplen amb formes ondulades que acaben en petits florons. L’altre disseny està format per flors polilobulades de pètals arrodonits sobre una xarxa quadriculada amb estrelles al seu interior. També es conserven dos petits fragments amb decoració de tres franges paral•leles, llises, en colors vermell-groc-vermell i un altre fragment amb les franges en vermell-blanc-vermell. Del conjunt del tern, la casulla és la peça més malmesa. L’equip de restauració de la Fundació Abegg-Stifftung va publicar la seva reconstrucció gràfica a partir dels fragments localitzats en diferents col•leccions. Tal com en els seus gràfics s’indica una franja amb inscripció en lletres cúfiques separaria els dos motius. Segons els documents, sant Valeri va ser bisbe de Saragossa al segle IV i el seu tern va ser portat amb les seves relíquies a Roda d’Isàbena l’any 1279. Al segle XV va passar a la catedral de Lleida d’on va ser venut a principis del segle XX al col•leccionista Lluís Plandiura, qui les va vendre a la Junta de Museus de Barcelona l’any 1932. Tant pel què fa a la tècnica com al disseny el teixit presenta les característiques de les peces del període almohade i és molt similar al teixit de les peces d’indumentària que es van trobar als sepulcres de l’Infant don Felip i de la seva dona Leonor Ruiz de Castro, a Villalcázar de Sirga (Palència). Fragment del Teixit dels Lleons de la casulla del tern de Sant Valeri ara integrat en un únic suport junt als fragments 2979-2 i 3937. D'aquesta mateixa casulla també forma part el Teixit de les Flors (núm.reg. 3936) incorporat també en aquest únic suport. Destaca la riquesa de la tela en la que s’ha utilitzat amb abundància l’oropel o or de Xipre igual que en el Teixit de les estrelles de la capa del mateix tern i de la qual el CDMT conserva 2 fragments (núm.reg.2374 i 3938). La decoració la constitueixen dos dissenys diferents. Un disseny segueix un patrò estrelles i creus de braços apuntats que es complementen entre ells i creen un mosaic, dins de les estrelles hi ha parelles de lleons amb els cosos oposats i els caps afrontats; les cues dels lleons s’uneixen i formen una versió estilitzada de l’Arbre de la Vida. Els espais que formen creu, s’omplen amb formes ondulades que acaben en petits florons. L’altre disseny està format per flors polilobulades de pètals arrodonits sobre una xarxa quadriculada amb estrelles al seu interior. També es conserven dos petits fragments amb decoració de tres franges paral•leles, llises, en colors vermell-groc-vermell i un altre fragment amb les franges en vermell-blanc-vermell. Del conjunt del tern, la casulla és la peça més malmesa. L’equip de restauració de la Fundació Abegg-Stifftung va publicar la seva reconstrucció gràfica a partir dels fragments localitzats en diferents col•leccions. Tal com en els seus gràfics s’indica una franja amb inscripció en lletres cúfiques separaria els dos motius. Segons els documents, sant Valeri va ser bisbe de Saragossa al segle IV i el seu tern va ser portat amb les seves relíquies a Roda d’Isàbena l’any 1279. Al segle XV va passar a la catedral de Lleida d’on va ser venut a principis del segle XX al col•leccionista Lluís Plandiura, qui les va vendre a la Junta de Museus de Barcelona l’any 1932. Tant pel què fa a la tècnica com al disseny el teixit presenta les característiques de les peces del període almohade i és molt similar al teixit de les peces d’indumentària que es van trobar als sepulcres de l’Infant don Felip i de la seva dona Leonor Ruiz de Castro, a Villalcázar de Sirga (Palència). TAQUETÉ llavorat decoració per 3 trames llançades . ORDIT - relació d’ordits: 2 ordits, en relació: 4 fils d’ordit de fons / 1 fil d’ordit de lligadura - matèria: ordit de fons: seda; color cru; fils simples; torsió Z ordit de lligadura: seda; color cru; fils simples; torsió Z - densitat: 48 fils de fons / 12 fils de lligadura - escalat: 1 fil de fons . TRAMA - relació de trames: 3 trames llançades, en relació:1/1/1 - matèria: 2 trames de seda; colors blau i vermell; STA 1 trama de seda entorxada per làmina de pell daurada (or de Xipre o oropel) en trosió Z - densitat: 25-29 passades/cm - escalat: 1 passada . VORAVIUS : conserva 6 cordelines d’un dels voravius. . RAPORT de disseny: 6,5 x 5 cm . TELER: de llaços, passat d’ordit a punta i retorn, dos plegadors d’ordit Fragment del Teixit dels Lleons de la casulla del tern de Sant Valeri ara integrat en un únic suport junt als fragments 2979-1 i 3937. D'aquesta mateixa casulla també forma part el Teixit de les Flors (núm.reg. 3936) incorporat també en aquest únic suport. Destaca la riquesa de la tela en la que s’ha utilitzat amb abundància l’oropel o or de Xipre igual que en el Teixit de les estrelles de la capa del mateix tern i de la qual el CDMT conserva 2 fragments (núm.reg.2374 i 3938). La decoració la constitueixen dos dissenys diferents. Un disseny segueix un patrò estrelles i creus de braços apuntats que es complementen entre ells i creen un mosaic, dins de les estrelles hi ha parelles de lleons amb els cosos oposats i els caps afrontats; les cues dels lleons s’uneixen i formen una versió estilitzada de l’Arbre de la Vida. Els espais que formen creu, s’omplen amb formes ondulades que acaben en petits florons. L’altre disseny està format per flors polilobulades de pètals arrodonits sobre una xarxa quadriculada amb estrelles al seu interior. També es conserven dos petits fragments amb decoració de tres franges paral•leles, llises, en colors vermell-groc-vermell i un altre fragment amb les franges en vermell-blanc-vermell. Del conjunt del tern, la casulla és la peça més malmesa. L’equip de restauració de la Fundació Abegg-Stifftung va publicar la seva reconstrucció gràfica a partir dels fragments localitzats en diferents col•leccions. Tal com en els seus gràfics s’indica una franja amb inscripció en lletres cúfiques separaria els dos motius. Segons els documents, sant Valeri va ser bisbe de Saragossa al segle IV i el seu tern va ser portat amb les seves relíquies a Roda d’Isàbena l’any 1279. Al segle XV va passar a la catedral de Lleida d’on va ser venut a principis del segle XX al col•leccionista Lluís Plandiura, qui les va vendre a la Junta de Museus de Barcelona l’any 1932. Tant pel què fa a la tècnica com al disseny el teixit presenta les característiques de les peces del període almohade i és molt similar al teixit de les peces d’indumentària que es van trobar als sepulcres de l’Infant don Felip i de la seva dona Leonor Ruiz de Castro, a Villalcázar de Sirga (Palència). Fragment del Teixit dels Lleons de la casulla del tern de Sant Valeri ara integrat en un únic suport junt als fragments 2979-2 i 3937. D'aquesta mateixa casulla també forma part el Teixit de les Flors (núm.reg. 3936) incorporat també en aquest únic suport. Destaca la riquesa de la tela en la que s’ha utilitzat amb abundància l’oropel o or de Xipre igual que en el Teixit de les estrelles de la capa del mateix tern i de la qual el CDMT conserva 2 fragments (núm.reg.2374 i 3938). La decoració la constitueixen dos dissenys diferents. Un disseny segueix un patrò estrelles i creus de braços apuntats que es complementen entre ells i creen un mosaic, dins de les estrelles hi ha parelles de lleons amb els cosos oposats i els caps afrontats; les cues dels lleons s’uneixen i formen una versió estilitzada de l’Arbre de la Vida. Els espais que formen creu, s’omplen amb formes ondulades que acaben en petits florons. L’altre disseny està format per flors polilobulades de pètals arrodonits sobre una xarxa quadriculada amb estrelles al seu interior. També es conserven dos petits fragments amb decoració de tres franges paral•leles, llises, en colors vermell-groc-vermell i un altre fragment amb les franges en vermell-blanc-vermell. Del conjunt del tern, la casulla és la peça més malmesa. L’equip de restauració de la Fundació Abegg-Stifftung va publicar la seva reconstrucció gràfica a partir dels fragments localitzats en diferents col•leccions. Tal com en els seus gràfics s’indica una franja amb inscripció en lletres cúfiques separaria els dos motius. Segons els documents, sant Valeri va ser bisbe de Saragossa al segle IV i el seu tern va ser portat amb les seves relíquies a Roda d’Isàbena l’any 1279. Al segle XV va passar a la catedral de Lleida d’on va ser venut a principis del segle XX al col•leccionista Lluís Plandiura, qui les va vendre a la Junta de Museus de Barcelona l’any 1932. Tant pel què fa a la tècnica com al disseny el teixit presenta les característiques de les peces del període almohade i és molt similar al teixit de les peces d’indumentària que es van trobar als sepulcres de l’Infant don Felip i de la seva dona Leonor Ruiz de Castro, a Villalcázar de Sirga (Palència). Fragment del Teixit dels Lleons de la casulla del tern de Sant Valeri ara integrat en un únic suport junt als fragments 2979-1 i 3937. D'aquesta mateixa casulla també forma part el Teixit de les Flors (núm.reg. 3936) incorporat també en aquest únic suport. Destaca la riquesa de la tela en la que s’ha utilitzat amb abundància l’oropel o or de Xipre igual que en el Teixit de les estrelles de la capa del mateix tern i de la qual el CDMT conserva 2 fragments (núm.reg.2374 i 3938). La decoració la constitueixen dos dissenys diferents. Un disseny segueix un patrò estrelles i creus de braços apuntats que es complementen entre ells i creen un mosaic, dins de les estrelles hi ha parelles de lleons amb els cosos oposats i els caps afrontats; les cues dels lleons s’uneixen i formen una versió estilitzada de l’Arbre de la Vida. Els espais que formen creu, s’omplen amb formes ondulades que acaben en petits florons. L’altre disseny està format per flors polilobulades de pètals arrodonits sobre una xarxa quadriculada amb estrelles al seu interior. També es conserven dos petits fragments amb decoració de tres franges paral•leles, llises, en colors vermell-groc-vermell i un altre fragment amb les franges en vermell-blanc-vermell. Del conjunt del tern, la casulla és la peça més malmesa. L’equip de restauració de la Fundació Abegg-Stifftung va publicar la seva reconstrucció gràfica a partir dels fragments localitzats en diferents col•leccions. Tal com en els seus gràfics s’indica una franja amb inscripció en lletres cúfiques separaria els dos motius. Segons els documents, sant Valeri va ser bisbe de Saragossa al segle IV i el seu tern va ser portat amb les seves relíquies a Roda d’Isàbena l’any 1279. Al segle XV va passar a la catedral de Lleida d’on va ser venut a principis del segle XX al col•leccionista Lluís Plandiura, qui les va vendre a la Junta de Museus de Barcelona l’any 1932. Tant pel què fa a la tècnica com al disseny el teixit presenta les característiques de les peces del període almohade i és molt similar al teixit de les peces d’indumentària que es van trobar als sepulcres de l’Infant don Felip i de la seva dona Leonor Ruiz de Castro, a Villalcázar de Sirga (Palència). TAQUETÉ llavorat decoració per 3 trames llançades . ORDIT - relació d’ordits: 2 ordits, en relació: 4 fils d’ordit de fons / 1 fil d’ordit de lligadura - matèria: ordit de fons: seda; color cru; fils simples; torsió Z ordit de lligadura: seda; color cru; fils simples; torsió Z - densitat: 48 fils de fons / 12 fils de lligadura - escalat: 1 fil de fons . TRAMA - relació de trames: 3 trames llançades, en relació:1/1/1 - matèria: 2 trames de seda; colors blau i vermell; STA 1 trama de seda entorxada per làmina de pell daurada (or de Xipre o oropel) en trosió Z - densitat: 25-29 passades/cm - escalat: 1 passada . VORAVIUS : conserva 6 cordelines d’un dels voravius. . RAPORT de disseny: 6,5 x 5 cm . TELER: de llaços, passat d’ordit a punta i retorn, dos plegadors d’ordit TAQUETÉ llavorat, decoració per 3 trames llançades . ORDIT - relació d’ordits: 2 ordits, en relació: 4 fils d’ordit de fons / 1 fil d’ordit de lligadura - matèria: ordit de fons: seda; color cru; fils simples; torsió Z ordit de lligadura: seda; color cru; fils simples; torsió Z - densitat: 48 fils de fons / 12 fils de lligadura - escalat: 1 fil de fons . TRAMA - relació de trames: 3 trames llançades, en relació:1/1/1 - matèria: 2 trames de seda; colors blau i vermell; STA 1 trama de seda entorxada per làmina de pell daurada (or de Xipre o oropel) en trosió Z - densitat: 25-29 passades/cm - escalat: 1 passada . VORAVIUS : conserva 6 cordelines d’un dels voravius. . RAPORT de disseny: 6,5 x 5 cm . TELER: de llaços, passat d’ordit a punta i retorn, dos plegadors d’ordit TAQUETÉ llavorat, decoració per 3 trames llançades . ORDIT - relació d’ordits: 2 ordits, en relació: 4 fils d’ordit de fons / 1 fil d’ordit de lligadura - matèria: ordit de fons: seda; color cru; fils simples; torsió Z ordit de lligadura: seda; color cru; fils simples; torsió Z - densitat: 48 fils de fons / 12 fils de lligadura - escalat: 1 fil de fons . TRAMA - relació de trames: 3 trames llançades, en relació:1/1/1 - matèria: 2 trames de seda; colors blau i vermell; STA 1 trama de seda entorxada per làmina de pell daurada (or de Xipre o oropel) en trosió Z - densitat: 25-29 passades/cm - escalat: 1 passada . VORAVIUS : conserva 6 cordelines d’un dels voravius. . RAPORT de disseny: 6,5 x 5 cm . TELER: de llaços, passat d’ordit a punta i retorn, dos plegadors d’ordit

ecrm:P43_has_dimension

n4:1 n4:2

ecrm:P65_shows_visual_item

n5:cd93916c-18ef-3587-8d8d-cd09c6aedadf n5:18288e55-05ed-39f1-aace-b99f2bfbda57 n5:865902fc-eec7-37af-9327-2aca66445b33 n5:0cf2cbbe-d70a-3d13-b56a-a0d2539c9193 n5:ba59d55b-2ea5-3c9c-ba7b-b9e8baa1a3c5 n7:762 n7:848 n5:d9e12587-6311-3d04-8f43-4f297480d2d7 n5:e92f096f-a383-3968-ab1c-aaad319abda0 n5:b3ad076b-d87d-3a55-b0dd-e188bfb9c119 n7:743 n7:745 n5:21060eb9-d354-3425-9265-84d8abfd0585 n5:14bc03f5-ca16-3c81-8645-ba27aa0a767a n5:aa204533-dc2d-3433-92ea-a3231735ab94

ecrm:P138i_has_representation

n5:5e0f3b94-1c26-338a-ae2e-a511bf743f7e n5:924d7f92-a4e5-3208-b986-d472fa4a3b85