Fragment del Teixit dels Lleons de la casulla del tern de Sant Valeri ara integrat en un únic suport junt als fragments 2979-2 i 3937. D'aquesta mateixa casulla també forma part el Teixit de les Flors (núm.reg. 3936) incorporat també en aquest únic suport. Destaca la riquesa de la tela en la que s’ha utilitzat amb abundància l’oropel o or de Xipre igual que en el Teixit de les estrelles de la capa del mateix tern i de la qual el CDMT conserva 2 fragments (núm.reg.2374 i 3938).
La decoració la constitueixen dos dissenys diferents. Un disseny segueix un patrò estrelles i creus de braços apuntats que es complementen entre ells i creen un mosaic, dins de les estrelles hi ha parelles de lleons amb els cosos oposats i els caps afrontats; les cues dels lleons s’uneixen i formen una versió estilitzada de l’Arbre de la Vida. Els espais que formen creu, s’omplen amb formes ondulades que acaben en petits florons. L’altre disseny està format per flors polilobulades de pètals arrodonits sobre una xarxa quadriculada amb estrelles al seu interior. També es conserven dos petits fragments amb decoració de tres franges paral•leles, llises, en colors vermell-groc-vermell i un altre fragment amb les franges en vermell-blanc-vermell.
Del conjunt del tern, la casulla és la peça més malmesa. L’equip de restauració de la Fundació Abegg-Stifftung va publicar la seva reconstrucció gràfica a partir dels fragments localitzats en diferents col•leccions. Tal com en els seus gràfics s’indica una franja amb inscripció en lletres cúfiques separaria els dos motius.
Segons els documents, sant Valeri va ser bisbe de Saragossa al segle IV i el seu tern va ser portat amb les seves relíquies a Roda d’Isàbena l’any 1279. Al segle XV va passar a la catedral de Lleida d’on va ser venut a principis del segle XX al col•leccionista Lluís Plandiura, qui les va vendre a la Junta de Museus de Barcelona l’any 1932.
Tant pel què fa a la tècnica com al disseny el teixit presenta les característiques de les peces del període almohade i és molt similar al teixit de les peces d’indumentària que es van trobar als sepulcres de l’Infant don Felip i de la seva dona Leonor Ruiz de Castro, a Villalcázar de Sirga (Palència).Fragment del Teixit dels Lleons de la casulla del tern de Sant Valeri ara integrat en un únic suport junt als fragments 2979-2 i 3937. D'aquesta mateixa casulla també forma part el Teixit de les Flors (núm.reg. 3936) incorporat també en aquest únic suport. Destaca la riquesa de la tela en la que s’ha utilitzat amb abundància l’oropel o or de Xipre igual que en el Teixit de les estrelles de la capa del mateix tern i de la qual el CDMT conserva 2 fragments (núm.reg.2374 i 3938).
La decoració la constitueixen dos dissenys diferents. Un disseny segueix un patrò estrelles i creus de braços apuntats que es complementen entre ells i creen un mosaic, dins de les estrelles hi ha parelles de lleons amb els cosos oposats i els caps afrontats; les cues dels lleons s’uneixen i formen una versió estilitzada de l’Arbre de la Vida. Els espais que formen creu, s’omplen amb formes ondulades que acaben en petits florons. L’altre disseny està format per flors polilobulades de pètals arrodonits sobre una xarxa quadriculada amb estrelles al seu interior. També es conserven dos petits fragments amb decoració de tres franges paral•leles, llises, en colors vermell-groc-vermell i un altre fragment amb les franges en vermell-blanc-vermell.
Del conjunt del tern, la casulla és la peça més malmesa. L’equip de restauració de la Fundació Abegg-Stifftung va publicar la seva reconstrucció gràfica a partir dels fragments localitzats en diferents col•leccions. Tal com en els seus gràfics s’indica una franja amb inscripció en lletres cúfiques separaria els dos motius.
Segons els documents, sant Valeri va ser bisbe de Saragossa al segle IV i el seu tern va ser portat amb les seves relíquies a Roda d’Isàbena l’any 1279. Al segle XV va passar a la catedral de Lleida d’on va ser venut a principis del segle XX al col•leccionista Lluís Plandiura, qui les va vendre a la Junta de Museus de Barcelona l’any 1932.
Tant pel què fa a la tècnica com al disseny el teixit presenta les característiques de les peces del període almohade i és molt similar al teixit de les peces d’indumentària que es van trobar als sepulcres de l’Infant don Felip i de la seva dona Leonor Ruiz de Castro, a Villalcázar de Sirga (Palència).Fragment del Teixit dels Lleons de la casulla del tern de Sant Valeri ara integrat en un únic suport junt als fragments 2979-2 i 3937. D'aquesta mateixa casulla també forma part el Teixit de les Flors (núm.reg. 3936) incorporat també en aquest únic suport. Destaca la riquesa de la tela en la que s’ha utilitzat amb abundància l’oropel o or de Xipre igual que en el Teixit de les estrelles de la capa del mateix tern i de la qual el CDMT conserva 2 fragments (núm.reg.2374 i 3938).
La decoració la constitueixen dos dissenys diferents. Un disseny segueix un patrò estrelles i creus de braços apuntats que es complementen entre ells i creen un mosaic, dins de les estrelles hi ha parelles de lleons amb els cosos oposats i els caps afrontats; les cues dels lleons s’uneixen i formen una versió estilitzada de l’Arbre de la Vida. Els espais que formen creu, s’omplen amb formes ondulades que acaben en petits florons. L’altre disseny està format per flors polilobulades de pètals arrodonits sobre una xarxa quadriculada amb estrelles al seu interior. També es conserven dos petits fragments amb decoració de tres franges paral•leles, llises, en colors vermell-groc-vermell i un altre fragment amb les franges en vermell-blanc-vermell.
Del conjunt del tern, la casulla és la peça més malmesa. L’equip de restauració de la Fundació Abegg-Stifftung va publicar la seva reconstrucció gràfica a partir dels fragments localitzats en diferents col•leccions. Tal com en els seus gràfics s’indica una franja amb inscripció en lletres cúfiques separaria els dos motius.
Segons els documents, sant Valeri va ser bisbe de Saragossa al segle IV i el seu tern va ser portat amb les seves relíquies a Roda d’Isàbena l’any 1279. Al segle XV va passar a la catedral de Lleida d’on va ser venut a principis del segle XX al col•leccionista Lluís Plandiura, qui les va vendre a la Junta de Museus de Barcelona l’any 1932.
Tant pel què fa a la tècnica com al disseny el teixit presenta les característiques de les peces del període almohade i és molt similar al teixit de les peces d’indumentària que es van trobar als sepulcres de l’Infant don Felip i de la seva dona Leonor Ruiz de Castro, a Villalcázar de Sirga (Palència).Fragment del Teixit dels Lleons de la casulla del tern de Sant Valeri ara integrat en un únic suport junt als fragments 2979-1 i 3937. D'aquesta mateixa casulla també forma part el Teixit de les Flors (núm.reg. 3936) incorporat també en aquest únic suport. Destaca la riquesa de la tela en la que s’ha utilitzat amb abundància l’oropel o or de Xipre igual que en el Teixit de les estrelles de la capa del mateix tern i de la qual el CDMT conserva 2 fragments (núm.reg.2374 i 3938).
La decoració la constitueixen dos dissenys diferents. Un disseny segueix un patrò estrelles i creus de braços apuntats que es complementen entre ells i creen un mosaic, dins de les estrelles hi ha parelles de lleons amb els cosos oposats i els caps afrontats; les cues dels lleons s’uneixen i formen una versió estilitzada de l’Arbre de la Vida. Els espais que formen creu, s’omplen amb formes ondulades que acaben en petits florons. L’altre disseny està format per flors polilobulades de pètals arrodonits sobre una xarxa quadriculada amb estrelles al seu interior. També es conserven dos petits fragments amb decoració de tres franges paral•leles, llises, en colors vermell-groc-vermell i un altre fragment amb les franges en vermell-blanc-vermell.
Del conjunt del tern, la casulla és la peça més malmesa. L’equip de restauració de la Fundació Abegg-Stifftung va publicar la seva reconstrucció gràfica a partir dels fragments localitzats en diferents col•leccions. Tal com en els seus gràfics s’indica una franja amb inscripció en lletres cúfiques separaria els dos motius.
Segons els documents, sant Valeri va ser bisbe de Saragossa al segle IV i el seu tern va ser portat amb les seves relíquies a Roda d’Isàbena l’any 1279. Al segle XV va passar a la catedral de Lleida d’on va ser venut a principis del segle XX al col•leccionista Lluís Plandiura, qui les va vendre a la Junta de Museus de Barcelona l’any 1932.
Tant pel què fa a la tècnica com al disseny el teixit presenta les característiques de les peces del període almohade i és molt similar al teixit de les peces d’indumentària que es van trobar als sepulcres de l’Infant don Felip i de la seva dona Leonor Ruiz de Castro, a Villalcázar de Sirga (Palència).Fragment del Teixit dels Lleons de la casulla del tern de Sant Valeri ara integrat en un únic suport junt als fragments 2979-1 i 3937. D'aquesta mateixa casulla també forma part el Teixit de les Flors (núm.reg. 3936) incorporat també en aquest únic suport. Destaca la riquesa de la tela en la que s’ha utilitzat amb abundància l’oropel o or de Xipre igual que en el Teixit de les estrelles de la capa del mateix tern i de la qual el CDMT conserva 2 fragments (núm.reg.2374 i 3938).
La decoració la constitueixen dos dissenys diferents. Un disseny segueix un patrò estrelles i creus de braços apuntats que es complementen entre ells i creen un mosaic, dins de les estrelles hi ha parelles de lleons amb els cosos oposats i els caps afrontats; les cues dels lleons s’uneixen i formen una versió estilitzada de l’Arbre de la Vida. Els espais que formen creu, s’omplen amb formes ondulades que acaben en petits florons. L’altre disseny està format per flors polilobulades de pètals arrodonits sobre una xarxa quadriculada amb estrelles al seu interior. També es conserven dos petits fragments amb decoració de tres franges paral•leles, llises, en colors vermell-groc-vermell i un altre fragment amb les franges en vermell-blanc-vermell.
Del conjunt del tern, la casulla és la peça més malmesa. L’equip de restauració de la Fundació Abegg-Stifftung va publicar la seva reconstrucció gràfica a partir dels fragments localitzats en diferents col•leccions. Tal com en els seus gràfics s’indica una franja amb inscripció en lletres cúfiques separaria els dos motius.
Segons els documents, sant Valeri va ser bisbe de Saragossa al segle IV i el seu tern va ser portat amb les seves relíquies a Roda d’Isàbena l’any 1279. Al segle XV va passar a la catedral de Lleida d’on va ser venut a principis del segle XX al col•leccionista Lluís Plandiura, qui les va vendre a la Junta de Museus de Barcelona l’any 1932.
Tant pel què fa a la tècnica com al disseny el teixit presenta les característiques de les peces del període almohade i és molt similar al teixit de les peces d’indumentària que es van trobar als sepulcres de l’Infant don Felip i de la seva dona Leonor Ruiz de Castro, a Villalcázar de Sirga (Palència).Fragment del Teixit dels Lleons de la casulla del tern de Sant Valeri ara integrat en un únic suport junt als fragments 2979-1 i 3937. D'aquesta mateixa casulla també forma part el Teixit de les Flors (núm.reg. 3936) incorporat també en aquest únic suport. Destaca la riquesa de la tela en la que s’ha utilitzat amb abundància l’oropel o or de Xipre igual que en el Teixit de les estrelles de la capa del mateix tern i de la qual el CDMT conserva 2 fragments (núm.reg.2374 i 3938).
La decoració la constitueixen dos dissenys diferents. Un disseny segueix un patrò estrelles i creus de braços apuntats que es complementen entre ells i creen un mosaic, dins de les estrelles hi ha parelles de lleons amb els cosos oposats i els caps afrontats; les cues dels lleons s’uneixen i formen una versió estilitzada de l’Arbre de la Vida. Els espais que formen creu, s’omplen amb formes ondulades que acaben en petits florons. L’altre disseny està format per flors polilobulades de pètals arrodonits sobre una xarxa quadriculada amb estrelles al seu interior. També es conserven dos petits fragments amb decoració de tres franges paral•leles, llises, en colors vermell-groc-vermell i un altre fragment amb les franges en vermell-blanc-vermell.
Del conjunt del tern, la casulla és la peça més malmesa. L’equip de restauració de la Fundació Abegg-Stifftung va publicar la seva reconstrucció gràfica a partir dels fragments localitzats en diferents col•leccions. Tal com en els seus gràfics s’indica una franja amb inscripció en lletres cúfiques separaria els dos motius.
Segons els documents, sant Valeri va ser bisbe de Saragossa al segle IV i el seu tern va ser portat amb les seves relíquies a Roda d’Isàbena l’any 1279. Al segle XV va passar a la catedral de Lleida d’on va ser venut a principis del segle XX al col•leccionista Lluís Plandiura, qui les va vendre a la Junta de Museus de Barcelona l’any 1932.
Tant pel què fa a la tècnica com al disseny el teixit presenta les característiques de les peces del període almohade i és molt similar al teixit de les peces d’indumentària que es van trobar als sepulcres de l’Infant don Felip i de la seva dona Leonor Ruiz de Castro, a Villalcázar de Sirga (Palència).