This HTML5 document contains 6 embedded RDF statements represented using HTML+Microdata notation.

The embedded RDF content will be recognized by any processor of HTML5 Microdata.

Namespace Prefixes

PrefixIRI
crmscihttp://www.ics.forth.gr/isl/CRMsci/
ecrmhttp://erlangen-crm.org/current/
rdfhttp://www.w3.org/1999/02/22-rdf-syntax-ns#
n6http://data.silknow.org/object/
xsdhhttp://www.w3.org/2001/XMLSchema#
n2http://data.silknow.org/object/2df6c10f-b82a-3e52-b345-deb8586fcbb9/observation/
n4http://data.silknow.org/observation/

Statements

Subject Item
n2:1
rdf:type
crmsci:S4_Observation
ecrm:P3_has_note
Diversos fragments del Teixit de les Àligues del sudari de santa Lliberata (santa Librada). Es van trobar en el seu reliquiari a la catedral de Sigüenza (Guadalajara) junt amb el "Teixit dels Grius". Segons la tradició, es probable que fos el rei Alfons VII de Castella qui va portar els teixits del reliquiari a Sigüenza des de la ciutat d'Almeria després de la seva conquesta l’any 1147. La decoració és molt detallada i treballada amb gran mestria. El conjunt el formen medallons que contenen una àliga amb les ales esteses, amb el cap de perfil i el bec mirant a la dreta o a l'esquerra i un sol ull de visió frontal. Un collar perlat separa el coll del cos que presenta una decoració de palmetes en forma de cor invertit i dos quadrúpedes encerclats que decoren la part superior de les dues ales. A cada urpa sosté un rètol on apareix la paraula "Baraka". Els medallons són de doble perímetre, ornats amb vores perlades. En el seu registre central, es despleguen parelles d’animals contraposats amb el coll girat, i entremig d’ells, una harpia amb el rostre de perfil i el cos molt esquematitzat. Els medallons s'entrellacen generant un bucle polilobulat amb una flor de vuit pètals al seu centre, que alhora genera una estrella de vuit puntes. Resseguint la corba exterior hi havia una banda epigràfica, perduda en els fragments conservats al CDMT, que Regula Schorta ha pogut reconstruir a partir dels fragments conservats a la fundació Abegg. Els colors amb els que avui en dia veiem la peça tenen poc a veure amb els que aquesta tenia originàriament. El color beix-ivori del conjunt correspon en realitat als fils d’ordit que estaven recoberts per una trama de to verdós que era la que creava el fons del disseny i que avui en dia es troba quasi desapareguda en la seva totalitat. Les característiques tècniques i formals d’aquest teixit l’emparenten amb una sèrie de peces del període almoràvit (1086-1147) datades amb fidelitat a partir de la casulla del bisbe sant Juan de Ortega trobada a l’església de Quintanaortuño (Burgos). Diversos fragments del Teixit de les Àligues del sudari de santa Lliberata (santa Librada). Es van trobar en el seu reliquiari a la catedral de Sigüenza (Guadalajara) junt amb el "Teixit dels Grius". Segons la tradició, es probable que fos el rei Alfons VII de Castella qui va portar els teixits del reliquiari a Sigüenza des de la ciutat d'Almeria després de la seva conquesta l’any 1147. La decoració és molt detallada i treballada amb gran mestria. El conjunt el formen medallons que contenen una àliga amb les ales esteses, amb el cap de perfil i el bec mirant a la dreta o a l'esquerra i un sol ull de visió frontal. Un collar perlat separa el coll del cos que presenta una decoració de palmetes en forma de cor invertit i dos quadrúpedes encerclats que decoren la part superior de les dues ales. A cada urpa sosté un rètol on apareix la paraula "Baraka". Els medallons són de doble perímetre, ornats amb vores perlades. En el seu registre central, es despleguen parelles d’animals contraposats amb el coll girat, i entremig d’ells, una harpia amb el rostre de perfil i el cos molt esquematitzat. Els medallons s'entrellacen generant un bucle polilobulat amb una flor de vuit pètals al seu centre, que alhora genera una estrella de vuit puntes. Resseguint la corba exterior hi havia una banda epigràfica, perduda en els fragments conservats al CDMT, que Regula Schorta ha pogut reconstruir a partir dels fragments conservats a la fundació Abegg. Els colors amb els que avui en dia veiem la peça tenen poc a veure amb els que aquesta tenia originàriament. El color beix-ivori del conjunt correspon en realitat als fils d’ordit que estaven recoberts per una trama de to verdós que era la que creava el fons del disseny i que avui en dia es troba quasi desapareguda en la seva totalitat. Les característiques tècniques i formals d’aquest teixit l’emparenten amb una sèrie de peces del període almoràvit (1086-1147) datades amb fidelitat a partir de la casulla del bisbe sant Juan de Ortega trobada a l’església de Quintanaortuño (Burgos). Diversos fragments del Teixit de les Àligues del sudari de santa Lliberata (santa Librada). Es van trobar en el seu reliquiari a la catedral de Sigüenza (Guadalajara) junt amb el "Teixit dels Grius". Segons la tradició, es probable que fos el rei Alfons VII de Castella qui va portar els teixits del reliquiari a Sigüenza des de la ciutat d'Almeria després de la seva conquesta l’any 1147. La decoració és molt detallada i treballada amb gran mestria. El conjunt el formen medallons que contenen una àliga amb les ales esteses, amb el cap de perfil i el bec mirant a la dreta o a l'esquerra i un sol ull de visió frontal. Un collar perlat separa el coll del cos que presenta una decoració de palmetes en forma de cor invertit i dos quadrúpedes encerclats que decoren la part superior de les dues ales. A cada urpa sosté un rètol on apareix la paraula "Baraka". Els medallons són de doble perímetre, ornats amb vores perlades. En el seu registre central, es despleguen parelles d’animals contraposats amb el coll girat, i entremig d’ells, una harpia amb el rostre de perfil i el cos molt esquematitzat. Els medallons s'entrellacen generant un bucle polilobulat amb una flor de vuit pètals al seu centre, que alhora genera una estrella de vuit puntes. Resseguint la corba exterior hi havia una banda epigràfica, perduda en els fragments conservats al CDMT, que Regula Schorta ha pogut reconstruir a partir dels fragments conservats a la fundació Abegg. Els colors amb els que avui en dia veiem la peça tenen poc a veure amb els que aquesta tenia originàriament. El color beix-ivori del conjunt correspon en realitat als fils d’ordit que estaven recoberts per una trama de to verdós que era la que creava el fons del disseny i que avui en dia es troba quasi desapareguda en la seva totalitat. Les característiques tècniques i formals d’aquest teixit l’emparenten amb una sèrie de peces del període almoràvit (1086-1147) datades amb fidelitat a partir de la casulla del bisbe sant Juan de Ortega trobada a l’església de Quintanaortuño (Burgos).
ecrm:P2_has_type
n4:general-observation
crmsci:O8_observed
n6:2df6c10f-b82a-3e52-b345-deb8586fcbb9