El motiu principal d’aquest teixit són dos lleons coronats, rampants, situats a banda i banda de l’arbre de la vida del que sorgeixen dues magranes, sota de les quals, hi ha un escut invertit. Envolten els lleons dues palmetes que suggereixen amb la forma del seu perfil el nom d’Allah . El conjunt es repeteix a portell sobre un fons vermell amb les figures en color groc, blau i blanc. D’aquest disseny amb petites variants se’n conserven nombrosos fragments a diferents museus i col•leccions . L’esquema compositiu es repeteix sempre, però els elements i els colors són diferents: en alguns d’ells l’escut s’ha substituït per un element vegetal, els colors s’han combinat d’una altra manera o són altres els animal representats. Com recull S. Desrosiers d’aquest model se n’ha documentat una trentena de versions diferents. Es tracta també d’un dels motius que trobem representat més vegades en diferent tipologia de peces. Així, per exemple, a la catedral d’Àvila es conserva una dalmàtica confeccionada amb un teixit d’aquesta sèrie , el Victoria&Albert conserva a la seva col•lecció una catifa amb el mateix motiu decoratiu i a Madrid, a l’Instituto Valencia de Don Juan trobem un teixit brodat que repeteix aquests lleonets amb magrana i escut invertit . M.Owen-Jones explica que a l’Alhambra es troba representat en diferents espais l’escut amb la banda en diagonal, emblema de l’Ordre de la Banda, de la qual Muhammad V era membre per la seva aliança amb el rei Pere I de Castella. Si partim d’aquí i acceptem la relació de l’escut amb la dinastia nassarita –escut que en el teixit queda duplicat en mirall a partir de l’eix de simetria que el raport comporta-, els lleons coronats acompanyats del motiu de la granada farien referència als Reis Catòlics i a la seva conquesta del regne de Granada amb la victòria sobre la dinastia nassarita, cosa que explicaria l’escut invertit als peus de la magrana. Els únics artesans tèxtils que en aquells moments tenien l’habili