Teixit que forma conjunt amb els fragments núm.reg. 300-1 i 2977. Tots tres teixits provenen del sepulcre de l’Infant don Felip de Castella i Lleó (m.1274) i de la seva segona dona Inés Rodriguez Girón (m.1265), a l’església de Sta. Maria de Villalcázar de Sirga (Palència). Hi ha tres fragments del mateix teixit al MAN de Madrid, a l'Instituto Valencia de Don Juan (Madrid) i a la Hispanic Society (New York). Amb l’arribada al poder dels almohades, procedents del nord d’Àfrica, a la segona meitat del segle XII, totes les manifestacions artístiques es tornen més sencilles i austeres. Fidels seguidors dels preceptes de l’Alcorà, els almohades eliminen tot element figuratiu en les seves obres. En els teixits s’imposaren els dissenys geomètrics, de mida reduïda, en composicions reiteratives i molt estructurades. La decoració d’aquest teixit, seguint les pautes comentades, s’enquadra dins d’una xarxa geomètrica de rombes i quadres que incorporen rosetons i estrelles en el seu interior, perfilats en color blau, que destaquen sobre el fons d’oropel i seda de color ivori. La forma com s’ha de treballar la decoració, la manera con es distribueixen els motius, la tècnica i els colors emprats, aproximen aquesta peça de manera molt directa al Teixit dels Lleons de la casulla del tern de sant Valeri.