Teixit que per les seves mides i pes pot ser un cortinatge. Combina el treball en fil de seda amb amplies àrees de fil metàl•lic entorxat treballat a tot l’ample de la peça, cosa que fa que tingui un pes excessiu per a ser un xal. La decoració segueix l’esquema de registres horitzontals repartits en bandes de diferent mida i disseny. Tres franges es situen al principi, final i part central de la peça. Cada registre conté tres sanefes que alternen de forma successiva merlets i flors i perfilen un registre central de medallons polilobulats amb una mitja lluna i una clavellina al seu interior. Cada pètal del medalló té un petit floró. El camp principal del teixit és bicolor i en ell creen el disseny cercles tangents que omplen tota la superfície amb representació de flors que, alhora, contenen altres flors dins seu. En l’interstici que els cercles formen entre ells hi ha cercles de mida més reduïda que incorporen una estrella amb una flor. Es tracta d’un teixit inspirat en les sedes del període nassarita. La forma de distribuir els motius, la repetició de la mateixa forma en un nombre infinit de variants, les flors de 8 pètals i els florons, els hem trobat en peces d’aquest període, però, igual que amb la peça reg. 285, es tracta d’un teixit del Nord d’Africa, probablement del segle XVIII. En l’anàlisi de colorants s’ha trobat cotxinilla i el tipus de fil metàl•lic utilitzat, tal com cita A.Cabrera per una altre teixit molt similar de la col•lecció del Museo de l’Alhambra, correspon a un període posterior al segle XV.