LAMPAS llavorat, decoració per 3 trames llançades i 1 una trama espolinada que treballa creant efecte de “niu d’abella”. Fons en tafetà irregular per ordit (2-2-4) i decoració en tafetà
. ORDIT
- relació d’ordits: 2 ordits, en relació: 8 fils d’ordit de fons / 1 fil ordit lligadura
- matèria:
ordit de fons: seda; color cru; fils simples; torsió Z
ordit de lligadura: seda; color cru; fils simples; torsió Z
- densitat: 104 fils d’ordit de fons / 13 fils d’ordit de lligadura
- escalat: 6 fils d’ordit de fons
. TRAMA
- relació de trames: 4 trames, en relació:
. 1 trama de fons / 2 trames llançades continues
. 1 trama de fons / 2 trames llançades continues / 1 trama llançada interrompuda
. 1 trama de fons / 2 trames llançades continues / 1 trama llançada interrompuda / 1 trama espolinada
- matèria:
. 1 trama de fons: seda; color ivori; STA
. 2 trames llançades continues: seda; color vermell i verd fosc; STA
. 1 trama llançada interrompuda: seda; color groc; STA
. 1 trama espolinada: pell daurada (oripell o or de xipre) entorxada en Z sobre ànima de seda color cru
- densitat: 34-36 passades/cm
- escalonat: 2 passades
. RAPORT de disseny: 32,5 x 31,5
. TELER: de llaços, passat d’ordit a punta i retorn
| Attributes | Values |
|---|
| rdf:type
| |
| rdfs:comment
| - Diversos fragments del Teixit de les Àligues del sudari de santa Lliberata (santa Librada). Es van trobar en el seu reliquiari a la catedral de Sigüenza (Guadalajara) junt amb el "Teixit dels Grius". Segons la tradició, es probable que fos el rei Alfons VII de Castella qui va portar els teixits del reliquiari a Sigüenza des de la ciutat d'Almeria després de la seva conquesta l’any 1147.
La decoració és molt detallada i treballada amb gran mestria. El conjunt el formen medallons que contenen una àliga amb les ales esteses, amb el cap de perfil i el bec mirant a la dreta o a l'esquerra i un sol ull de visió frontal. Un collar perlat separa el coll del cos que presenta una decoració de palmetes en forma de cor invertit i dos quadrúpedes encerclats que decoren la part superior de les dues ales. A cada urpa sosté un rètol on apareix la paraula "Baraka".
Els medallons són de doble perímetre, ornats amb vores perlades. En el seu registre central, es despleguen parelles d’animals contraposats amb el coll girat, i entremig d’ells, una harpia amb el rostre de perfil i el cos molt esquematitzat. Els medallons s'entrellacen generant un bucle polilobulat amb una flor de vuit pètals al seu centre, que alhora genera una estrella de vuit puntes. Resseguint la corba exterior hi havia una banda epigràfica, perduda en els fragments conservats al CDMT, que Regula Schorta ha pogut reconstruir a partir dels fragments conservats a la fundació Abegg.
Els colors amb els que avui en dia veiem la peça tenen poc a veure amb els que aquesta tenia originàriament. El color beix-ivori del conjunt correspon en realitat als fils d’ordit que estaven recoberts per una trama de to verdós que era la que creava el fons del disseny i que avui en dia es troba quasi desapareguda en la seva totalitat.
Les característiques tècniques i formals d’aquest teixit l’emparenten amb una sèrie de peces del període almoràvit (1086-1147) datades amb fidelitat a partir de la casulla del bisbe sant Juan de Ortega trobada a l’església de Quintanaortuño (Burgos). (ca)
- LAMPAS llavorat, decoració per 3 trames llançades i 1 una trama espolinada que treballa creant efecte de “niu d’abella”. Fons en tafetà irregular per ordit (2-2-4) i decoració en tafetà
. ORDIT
- relació d’ordits: 2 ordits, en relació: 8 fils d’ordit de fons / 1 fil ordit lligadura
- matèria:
ordit de fons: seda; color cru; fils simples; torsió Z
ordit de lligadura: seda; color cru; fils simples; torsió Z
- densitat: 104 fils d’ordit de fons / 13 fils d’ordit de lligadura
- escalat: 6 fils d’ordit de fons
. TRAMA
- relació de trames: 4 trames, en relació:
. 1 trama de fons / 2 trames llançades continues
. 1 trama de fons / 2 trames llançades continues / 1 trama llançada interrompuda
. 1 trama de fons / 2 trames llançades continues / 1 trama llançada interrompuda / 1 trama espolinada
- matèria:
. 1 trama de fons: seda; color ivori; STA
. 2 trames llançades continues: seda; color vermell i verd fosc; STA
. 1 trama llançada interrompuda: seda; color groc; STA
. 1 trama espolinada: pell daurada (oripell o or de xipre) entorxada en Z sobre ànima de seda color cru
- densitat: 34-36 passades/cm
- escalonat: 2 passades
. RAPORT de disseny: 32,5 x 31,5
. TELER: de llaços, passat d’ordit a punta i retorn (en)
- Diversos fragments del Teixit de les Àligues del sudari de santa Lliberata (santa Librada). Es van trobar en el seu reliquiari a la catedral de Sigüenza (Guadalajara) junt amb el "Teixit dels Grius". Segons la tradició, es probable que fos el rei Alfons VII de Castella qui va portar els teixits del reliquiari a Sigüenza des de la ciutat d'Almeria després de la seva conquesta l’any 1147.
La decoració és molt detallada i treballada amb gran mestria. El conjunt el formen medallons que contenen una àliga amb les ales esteses, amb el cap de perfil i el bec mirant a la dreta o a l'esquerra i un sol ull de visió frontal. Un collar perlat separa el coll del cos que presenta una decoració de palmetes en forma de cor invertit i dos quadrúpedes encerclats que decoren la part superior de les dues ales. A cada urpa sosté un rètol on apareix la paraula "Baraka".
Els medallons són de doble perímetre, ornats amb vores perlades. En el seu registre central, es despleguen parelles d’animals contraposats amb el coll girat, i entremig d’ells, una harpia amb el rostre de perfil i el cos molt esquematitzat. Els medallons s'entrellacen generant un bucle polilobulat amb una flor de vuit pètals al seu centre, que alhora genera una estrella de vuit puntes. Resseguint la corba exterior hi havia una banda epigràfica, perduda en els fragments conservats al CDMT, que Regula Schorta ha pogut reconstruir a partir dels fragments conservats a la fundació Abegg.
Els colors amb els que avui en dia veiem la peça tenen poc a veure amb els que aquesta tenia originàriament. El color beix-ivori del conjunt correspon en realitat als fils d’ordit que estaven recoberts per una trama de to verdós que era la que creava el fons del disseny i que avui en dia es troba quasi desapareguda en la seva totalitat.
Les característiques tècniques i formals d’aquest teixit l’emparenten amb una sèrie de peces del període almoràvit (1086-1147) datades amb fidelitat a partir de la casulla del bisbe sant Juan de Ortega trobada a l’església de Quintanaortuño (Burgos). (en)
- LAMPAS llavorat, decoració per 3 trames llançades i 1 una trama espolinada que treballa creant efecte de “niu d’abella”. Fons en tafetà irregular per ordit (2-2-4) i decoració en tafetà
. ORDIT
- relació d’ordits: 2 ordits, en relació: 8 fils d’ordit de fons / 1 fil ordit lligadura
- matèria:
ordit de fons: seda; color cru; fils simples; torsió Z
ordit de lligadura: seda; color cru; fils simples; torsió Z
- densitat: 104 fils d’ordit de fons / 13 fils d’ordit de lligadura
- escalat: 6 fils d’ordit de fons
. TRAMA
- relació de trames: 4 trames, en relació:
. 1 trama de fons / 2 trames llançades continues
. 1 trama de fons / 2 trames llançades continues / 1 trama llançada interrompuda
. 1 trama de fons / 2 trames llançades continues / 1 trama llançada interrompuda / 1 trama espolinada
- matèria:
. 1 trama de fons: seda; color ivori; STA
. 2 trames llançades continues: seda; color vermell i verd fosc; STA
. 1 trama llançada interrompuda: seda; color groc; STA
. 1 trama espolinada: pell daurada (oripell o or de xipre) entorxada en Z sobre ànima de seda color cru
- densitat: 34-36 passades/cm
- escalonat: 2 passades
. RAPORT de disseny: 32,5 x 31,5
. TELER: de llaços, passat d’ordit a punta i retorn (es)
- Diversos fragments del Teixit de les Àligues del sudari de santa Lliberata (santa Librada). Es van trobar en el seu reliquiari a la catedral de Sigüenza (Guadalajara) junt amb el "Teixit dels Grius". Segons la tradició, es probable que fos el rei Alfons VII de Castella qui va portar els teixits del reliquiari a Sigüenza des de la ciutat d'Almeria després de la seva conquesta l’any 1147.
La decoració és molt detallada i treballada amb gran mestria. El conjunt el formen medallons que contenen una àliga amb les ales esteses, amb el cap de perfil i el bec mirant a la dreta o a l'esquerra i un sol ull de visió frontal. Un collar perlat separa el coll del cos que presenta una decoració de palmetes en forma de cor invertit i dos quadrúpedes encerclats que decoren la part superior de les dues ales. A cada urpa sosté un rètol on apareix la paraula "Baraka".
Els medallons són de doble perímetre, ornats amb vores perlades. En el seu registre central, es despleguen parelles d’animals contraposats amb el coll girat, i entremig d’ells, una harpia amb el rostre de perfil i el cos molt esquematitzat. Els medallons s'entrellacen generant un bucle polilobulat amb una flor de vuit pètals al seu centre, que alhora genera una estrella de vuit puntes. Resseguint la corba exterior hi havia una banda epigràfica, perduda en els fragments conservats al CDMT, que Regula Schorta ha pogut reconstruir a partir dels fragments conservats a la fundació Abegg.
Els colors amb els que avui en dia veiem la peça tenen poc a veure amb els que aquesta tenia originàriament. El color beix-ivori del conjunt correspon en realitat als fils d’ordit que estaven recoberts per una trama de to verdós que era la que creava el fons del disseny i que avui en dia es troba quasi desapareguda en la seva totalitat.
Les característiques tècniques i formals d’aquest teixit l’emparenten amb una sèrie de peces del període almoràvit (1086-1147) datades amb fidelitat a partir de la casulla del bisbe sant Juan de Ortega trobada a l’església de Quintanaortuño (Burgos). (es)
|
| dc:identifier
| |
| P3 has note
| - Diversos fragments del Teixit de les Àligues del sudari de santa Lliberata (santa Librada). Es van trobar en el seu reliquiari a la catedral de Sigüenza (Guadalajara) junt amb el "Teixit dels Grius". Segons la tradició, es probable que fos el rei Alfons VII de Castella qui va portar els teixits del reliquiari a Sigüenza des de la ciutat d'Almeria després de la seva conquesta l’any 1147.
La decoració és molt detallada i treballada amb gran mestria. El conjunt el formen medallons que contenen una àliga amb les ales esteses, amb el cap de perfil i el bec mirant a la dreta o a l'esquerra i un sol ull de visió frontal. Un collar perlat separa el coll del cos que presenta una decoració de palmetes en forma de cor invertit i dos quadrúpedes encerclats que decoren la part superior de les dues ales. A cada urpa sosté un rètol on apareix la paraula "Baraka".
Els medallons són de doble perímetre, ornats amb vores perlades. En el seu registre central, es despleguen parelles d’animals contraposats amb el coll girat, i entremig d’ells, una harpia amb el rostre de perfil i el cos molt esquematitzat. Els medallons s'entrellacen generant un bucle polilobulat amb una flor de vuit pètals al seu centre, que alhora genera una estrella de vuit puntes. Resseguint la corba exterior hi havia una banda epigràfica, perduda en els fragments conservats al CDMT, que Regula Schorta ha pogut reconstruir a partir dels fragments conservats a la fundació Abegg.
Els colors amb els que avui en dia veiem la peça tenen poc a veure amb els que aquesta tenia originàriament. El color beix-ivori del conjunt correspon en realitat als fils d’ordit que estaven recoberts per una trama de to verdós que era la que creava el fons del disseny i que avui en dia es troba quasi desapareguda en la seva totalitat.
Les característiques tècniques i formals d’aquest teixit l’emparenten amb una sèrie de peces del període almoràvit (1086-1147) datades amb fidelitat a partir de la casulla del bisbe sant Juan de Ortega trobada a l’església de Quintanaortuño (Burgos). (ca)
- LAMPAS llavorat, decoració per 3 trames llançades i 1 una trama espolinada que treballa creant efecte de “niu d’abella”. Fons en tafetà irregular per ordit (2-2-4) i decoració en tafetà
. ORDIT
- relació d’ordits: 2 ordits, en relació: 8 fils d’ordit de fons / 1 fil ordit lligadura
- matèria:
ordit de fons: seda; color cru; fils simples; torsió Z
ordit de lligadura: seda; color cru; fils simples; torsió Z
- densitat: 104 fils d’ordit de fons / 13 fils d’ordit de lligadura
- escalat: 6 fils d’ordit de fons
. TRAMA
- relació de trames: 4 trames, en relació:
. 1 trama de fons / 2 trames llançades continues
. 1 trama de fons / 2 trames llançades continues / 1 trama llançada interrompuda
. 1 trama de fons / 2 trames llançades continues / 1 trama llançada interrompuda / 1 trama espolinada
- matèria:
. 1 trama de fons: seda; color ivori; STA
. 2 trames llançades continues: seda; color vermell i verd fosc; STA
. 1 trama llançada interrompuda: seda; color groc; STA
. 1 trama espolinada: pell daurada (oripell o or de xipre) entorxada en Z sobre ànima de seda color cru
- densitat: 34-36 passades/cm
- escalonat: 2 passades
. RAPORT de disseny: 32,5 x 31,5
. TELER: de llaços, passat d’ordit a punta i retorn (en)
- Diversos fragments del Teixit de les Àligues del sudari de santa Lliberata (santa Librada). Es van trobar en el seu reliquiari a la catedral de Sigüenza (Guadalajara) junt amb el "Teixit dels Grius". Segons la tradició, es probable que fos el rei Alfons VII de Castella qui va portar els teixits del reliquiari a Sigüenza des de la ciutat d'Almeria després de la seva conquesta l’any 1147.
La decoració és molt detallada i treballada amb gran mestria. El conjunt el formen medallons que contenen una àliga amb les ales esteses, amb el cap de perfil i el bec mirant a la dreta o a l'esquerra i un sol ull de visió frontal. Un collar perlat separa el coll del cos que presenta una decoració de palmetes en forma de cor invertit i dos quadrúpedes encerclats que decoren la part superior de les dues ales. A cada urpa sosté un rètol on apareix la paraula "Baraka".
Els medallons són de doble perímetre, ornats amb vores perlades. En el seu registre central, es despleguen parelles d’animals contraposats amb el coll girat, i entremig d’ells, una harpia amb el rostre de perfil i el cos molt esquematitzat. Els medallons s'entrellacen generant un bucle polilobulat amb una flor de vuit pètals al seu centre, que alhora genera una estrella de vuit puntes. Resseguint la corba exterior hi havia una banda epigràfica, perduda en els fragments conservats al CDMT, que Regula Schorta ha pogut reconstruir a partir dels fragments conservats a la fundació Abegg.
Els colors amb els que avui en dia veiem la peça tenen poc a veure amb els que aquesta tenia originàriament. El color beix-ivori del conjunt correspon en realitat als fils d’ordit que estaven recoberts per una trama de to verdós que era la que creava el fons del disseny i que avui en dia es troba quasi desapareguda en la seva totalitat.
Les característiques tècniques i formals d’aquest teixit l’emparenten amb una sèrie de peces del període almoràvit (1086-1147) datades amb fidelitat a partir de la casulla del bisbe sant Juan de Ortega trobada a l’església de Quintanaortuño (Burgos). (en)
- LAMPAS llavorat, decoració per 3 trames llançades i 1 una trama espolinada que treballa creant efecte de “niu d’abella”. Fons en tafetà irregular per ordit (2-2-4) i decoració en tafetà
. ORDIT
- relació d’ordits: 2 ordits, en relació: 8 fils d’ordit de fons / 1 fil ordit lligadura
- matèria:
ordit de fons: seda; color cru; fils simples; torsió Z
ordit de lligadura: seda; color cru; fils simples; torsió Z
- densitat: 104 fils d’ordit de fons / 13 fils d’ordit de lligadura
- escalat: 6 fils d’ordit de fons
. TRAMA
- relació de trames: 4 trames, en relació:
. 1 trama de fons / 2 trames llançades continues
. 1 trama de fons / 2 trames llançades continues / 1 trama llançada interrompuda
. 1 trama de fons / 2 trames llançades continues / 1 trama llançada interrompuda / 1 trama espolinada
- matèria:
. 1 trama de fons: seda; color ivori; STA
. 2 trames llançades continues: seda; color vermell i verd fosc; STA
. 1 trama llançada interrompuda: seda; color groc; STA
. 1 trama espolinada: pell daurada (oripell o or de xipre) entorxada en Z sobre ànima de seda color cru
- densitat: 34-36 passades/cm
- escalonat: 2 passades
. RAPORT de disseny: 32,5 x 31,5
. TELER: de llaços, passat d’ordit a punta i retorn (es)
- Diversos fragments del Teixit de les Àligues del sudari de santa Lliberata (santa Librada). Es van trobar en el seu reliquiari a la catedral de Sigüenza (Guadalajara) junt amb el "Teixit dels Grius". Segons la tradició, es probable que fos el rei Alfons VII de Castella qui va portar els teixits del reliquiari a Sigüenza des de la ciutat d'Almeria després de la seva conquesta l’any 1147.
La decoració és molt detallada i treballada amb gran mestria. El conjunt el formen medallons que contenen una àliga amb les ales esteses, amb el cap de perfil i el bec mirant a la dreta o a l'esquerra i un sol ull de visió frontal. Un collar perlat separa el coll del cos que presenta una decoració de palmetes en forma de cor invertit i dos quadrúpedes encerclats que decoren la part superior de les dues ales. A cada urpa sosté un rètol on apareix la paraula "Baraka".
Els medallons són de doble perímetre, ornats amb vores perlades. En el seu registre central, es despleguen parelles d’animals contraposats amb el coll girat, i entremig d’ells, una harpia amb el rostre de perfil i el cos molt esquematitzat. Els medallons s'entrellacen generant un bucle polilobulat amb una flor de vuit pètals al seu centre, que alhora genera una estrella de vuit puntes. Resseguint la corba exterior hi havia una banda epigràfica, perduda en els fragments conservats al CDMT, que Regula Schorta ha pogut reconstruir a partir dels fragments conservats a la fundació Abegg.
Els colors amb els que avui en dia veiem la peça tenen poc a veure amb els que aquesta tenia originàriament. El color beix-ivori del conjunt correspon en realitat als fils d’ordit que estaven recoberts per una trama de to verdós que era la que creava el fons del disseny i que avui en dia es troba quasi desapareguda en la seva totalitat.
Les característiques tècniques i formals d’aquest teixit l’emparenten amb una sèrie de peces del període almoràvit (1086-1147) datades amb fidelitat a partir de la casulla del bisbe sant Juan de Ortega trobada a l’església de Quintanaortuño (Burgos). (es)
|
| P43 has dimension
| |
| P65 shows visual item
| |
| P138 has representation
| |
| is P30 transferred custody of
of | |
| is P41 classified
of | |
| is P108 has produced
of | |
| is P129 is about
of | |
| is P24 transferred title of
of | |
| is P31 has modified
of | |
| is P34 concerned
of | |
| is crmsci:O8_observed
of | |
![[RDF Data]](/fct/images/sw-rdf-blue.png)
![[cxml]](/fct/images/cxml_doc.png)
![[csv]](/fct/images/csv_doc.png)
![[text]](/fct/images/ntriples_doc.png)
![[turtle]](/fct/images/n3turtle_doc.png)
![[ld+json]](/fct/images/jsonld_doc.png)
![[rdf+json]](/fct/images/json_doc.png)
![[rdf+xml]](/fct/images/xml_doc.png)
![[atom+xml]](/fct/images/atom_doc.png)
![[html]](/fct/images/html_doc.png)