Attributes | Values |
---|
rdf:type
| |
rdfs:comment
| - Fragment de cinturó de dona o hizam amb decoració policroma.
Aquests cinturons o faixes eren part de la indumentària tradicional de la dona marroquina. Es portaven per sobre del caftan i eren considerats com una peça de luxe, utilitzada per les dones de classe alta en dies assenyalats.
Les peces senceres poden arribar a tenir una llargària de fins a 4 m amb un ample aproximat entre 30-33 cm. Els extrems finalitzen amb un serrell dels mateixos fils d’ordit o bé, anar afegit.
El cinturó es portava doblegat per la meitat en sentit longitudinal, de manera que tenia dues cares que podien ser utilitzades de forma indistinta i així, poder-lo combinar amb el color del caftan amb que es duia. Això comportava una decoració diferent per a cada costat de la faixa, efecte que s’aconseguia al tintar parts dels fils d’ordit en diferent color abans de montar-los en el teler. Moltes vegades, com en aquest cas, només és conserva un fragment d’una de les meitats.
La decoració es distribueix en registres horitzontals de diferent amplada a on l’habilitat del teixidor combina diferents motius i colors per a crear un repertori abigarrat que omple tota la superficie de la peça. Els motius es repeteixen de forma calidoscòpica multiplicant formes geomètriques, flors, elements vegetals i entrellaços de clara influència granadina, turca i oriental .
A l’inici i al final de cada peça, trobem sempre dos elements comuns a totes les faixes encara que aquests motius adoptin diferent disseny: primer una banda amb funció profilàctica amb símbols protectors com la hamsa o mà de Fàtima contra el mal d’ull i, a continuació, la marca de fàbrica o del teixidor.
De la peça del CDMT es conserva el primer registre amb la mà de Fàtima enmig de dos florons encarats i la marca de fàbrica que, en aquest cas, és una flor de quatre pètals arrodonits que alterna amb florons i flors de quatre pètals apuntats. (ca)
- . DESCRIPCIÓ TÈCNICA:
Lampàs, efecte de decoració per 8 trames llançades interrompudes; fons en sarja de 3 pesant (Z) i decoració en sarja de 3 lleugera (Z)
. ORDIT
- relació d’ordits: 2 ordits, en relació : 3 fils ordit de fons / 1 fil ordit de lligadura
- matèria:
ordit de fons: seda; color blau-gris; gruix irregular; fil simple; torsió Z
ordit de lligadura: seda; color morat; fil simple; torsió Z
- densitat: 72 fils/cm
- escalat: 3 fils ordit de fons
. TRAMA
- relació de trames: 9 trames, en relació: 1 trama de fons / 3-5 trames decoració
- matèria:
1 trama de fons: seda; color violeta; STA
9 trames decoració interrumpides: seda; colors blanc, blau cel, groc, morat, teula, verd clar, verd fosc i violeta; STA
- densitat: 16 -20 passades/cm
- escalat: 1 passada
. VORAVIUS : conserva 1 voraviu: 2 cordelines formades per fils de seda de diferents colors, agrupats en torsió Z que treballen en tafetà amb totes les trames de la resta teixit
. RAPORT de disseny: dau d’ordit: 7,5 cm
. TELER: de llaços, ordit passat a punta i retorn, 2 plegadors d’ordit (en)
- Fragment de cinturó de dona o hizam amb decoració policroma.
Aquests cinturons o faixes eren part de la indumentària tradicional de la dona marroquina. Es portaven per sobre del caftan i eren considerats com una peça de luxe, utilitzada per les dones de classe alta en dies assenyalats.
Les peces senceres poden arribar a tenir una llargària de fins a 4 m amb un ample aproximat entre 30-33 cm. Els extrems finalitzen amb un serrell dels mateixos fils d’ordit o bé, anar afegit.
El cinturó es portava doblegat per la meitat en sentit longitudinal, de manera que tenia dues cares que podien ser utilitzades de forma indistinta i així, poder-lo combinar amb el color del caftan amb que es duia. Això comportava una decoració diferent per a cada costat de la faixa, efecte que s’aconseguia al tintar parts dels fils d’ordit en diferent color abans de montar-los en el teler. Moltes vegades, com en aquest cas, només és conserva un fragment d’una de les meitats.
La decoració es distribueix en registres horitzontals de diferent amplada a on l’habilitat del teixidor combina diferents motius i colors per a crear un repertori abigarrat que omple tota la superficie de la peça. Els motius es repeteixen de forma calidoscòpica multiplicant formes geomètriques, flors, elements vegetals i entrellaços de clara influència granadina, turca i oriental .
A l’inici i al final de cada peça, trobem sempre dos elements comuns a totes les faixes encara que aquests motius adoptin diferent disseny: primer una banda amb funció profilàctica amb símbols protectors com la hamsa o mà de Fàtima contra el mal d’ull i, a continuació, la marca de fàbrica o del teixidor.
De la peça del CDMT es conserva el primer registre amb la mà de Fàtima enmig de dos florons encarats i la marca de fàbrica que, en aquest cas, és una flor de quatre pètals arrodonits que alterna amb florons i flors de quatre pètals apuntats. (en)
- . DESCRIPCIÓ TÈCNICA:
Lampàs, efecte de decoració per 8 trames llançades interrompudes; fons en sarja de 3 pesant (Z) i decoració en sarja de 3 lleugera (Z)
. ORDIT
- relació d’ordits: 2 ordits, en relació : 3 fils ordit de fons / 1 fil ordit de lligadura
- matèria:
ordit de fons: seda; color blau-gris; gruix irregular; fil simple; torsió Z
ordit de lligadura: seda; color morat; fil simple; torsió Z
- densitat: 72 fils/cm
- escalat: 3 fils ordit de fons
. TRAMA
- relació de trames: 9 trames, en relació: 1 trama de fons / 3-5 trames decoració
- matèria:
1 trama de fons: seda; color violeta; STA
9 trames decoració interrumpides: seda; colors blanc, blau cel, groc, morat, teula, verd clar, verd fosc i violeta; STA
- densitat: 16 -20 passades/cm
- escalat: 1 passada
. VORAVIUS : conserva 1 voraviu: 2 cordelines formades per fils de seda de diferents colors, agrupats en torsió Z que treballen en tafetà amb totes les trames de la resta teixit
. RAPORT de disseny: dau d’ordit: 7,5 cm
. TELER: de llaços, ordit passat a punta i retorn, 2 plegadors d’ordit (es)
- Fragment de cinturó de dona o hizam amb decoració policroma.
Aquests cinturons o faixes eren part de la indumentària tradicional de la dona marroquina. Es portaven per sobre del caftan i eren considerats com una peça de luxe, utilitzada per les dones de classe alta en dies assenyalats.
Les peces senceres poden arribar a tenir una llargària de fins a 4 m amb un ample aproximat entre 30-33 cm. Els extrems finalitzen amb un serrell dels mateixos fils d’ordit o bé, anar afegit.
El cinturó es portava doblegat per la meitat en sentit longitudinal, de manera que tenia dues cares que podien ser utilitzades de forma indistinta i així, poder-lo combinar amb el color del caftan amb que es duia. Això comportava una decoració diferent per a cada costat de la faixa, efecte que s’aconseguia al tintar parts dels fils d’ordit en diferent color abans de montar-los en el teler. Moltes vegades, com en aquest cas, només és conserva un fragment d’una de les meitats.
La decoració es distribueix en registres horitzontals de diferent amplada a on l’habilitat del teixidor combina diferents motius i colors per a crear un repertori abigarrat que omple tota la superficie de la peça. Els motius es repeteixen de forma calidoscòpica multiplicant formes geomètriques, flors, elements vegetals i entrellaços de clara influència granadina, turca i oriental .
A l’inici i al final de cada peça, trobem sempre dos elements comuns a totes les faixes encara que aquests motius adoptin diferent disseny: primer una banda amb funció profilàctica amb símbols protectors com la hamsa o mà de Fàtima contra el mal d’ull i, a continuació, la marca de fàbrica o del teixidor.
De la peça del CDMT es conserva el primer registre amb la mà de Fàtima enmig de dos florons encarats i la marca de fàbrica que, en aquest cas, és una flor de quatre pètals arrodonits que alterna amb florons i flors de quatre pètals apuntats. (es)
|
dc:identifier
| |
P3 has note
| - Fragment de cinturó de dona o hizam amb decoració policroma.
Aquests cinturons o faixes eren part de la indumentària tradicional de la dona marroquina. Es portaven per sobre del caftan i eren considerats com una peça de luxe, utilitzada per les dones de classe alta en dies assenyalats.
Les peces senceres poden arribar a tenir una llargària de fins a 4 m amb un ample aproximat entre 30-33 cm. Els extrems finalitzen amb un serrell dels mateixos fils d’ordit o bé, anar afegit.
El cinturó es portava doblegat per la meitat en sentit longitudinal, de manera que tenia dues cares que podien ser utilitzades de forma indistinta i així, poder-lo combinar amb el color del caftan amb que es duia. Això comportava una decoració diferent per a cada costat de la faixa, efecte que s’aconseguia al tintar parts dels fils d’ordit en diferent color abans de montar-los en el teler. Moltes vegades, com en aquest cas, només és conserva un fragment d’una de les meitats.
La decoració es distribueix en registres horitzontals de diferent amplada a on l’habilitat del teixidor combina diferents motius i colors per a crear un repertori abigarrat que omple tota la superficie de la peça. Els motius es repeteixen de forma calidoscòpica multiplicant formes geomètriques, flors, elements vegetals i entrellaços de clara influència granadina, turca i oriental .
A l’inici i al final de cada peça, trobem sempre dos elements comuns a totes les faixes encara que aquests motius adoptin diferent disseny: primer una banda amb funció profilàctica amb símbols protectors com la hamsa o mà de Fàtima contra el mal d’ull i, a continuació, la marca de fàbrica o del teixidor.
De la peça del CDMT es conserva el primer registre amb la mà de Fàtima enmig de dos florons encarats i la marca de fàbrica que, en aquest cas, és una flor de quatre pètals arrodonits que alterna amb florons i flors de quatre pètals apuntats. (ca)
- . DESCRIPCIÓ TÈCNICA:
Lampàs, efecte de decoració per 8 trames llançades interrompudes; fons en sarja de 3 pesant (Z) i decoració en sarja de 3 lleugera (Z)
. ORDIT
- relació d’ordits: 2 ordits, en relació : 3 fils ordit de fons / 1 fil ordit de lligadura
- matèria:
ordit de fons: seda; color blau-gris; gruix irregular; fil simple; torsió Z
ordit de lligadura: seda; color morat; fil simple; torsió Z
- densitat: 72 fils/cm
- escalat: 3 fils ordit de fons
. TRAMA
- relació de trames: 9 trames, en relació: 1 trama de fons / 3-5 trames decoració
- matèria:
1 trama de fons: seda; color violeta; STA
9 trames decoració interrumpides: seda; colors blanc, blau cel, groc, morat, teula, verd clar, verd fosc i violeta; STA
- densitat: 16 -20 passades/cm
- escalat: 1 passada
. VORAVIUS : conserva 1 voraviu: 2 cordelines formades per fils de seda de diferents colors, agrupats en torsió Z que treballen en tafetà amb totes les trames de la resta teixit
. RAPORT de disseny: dau d’ordit: 7,5 cm
. TELER: de llaços, ordit passat a punta i retorn, 2 plegadors d’ordit (en)
- Fragment de cinturó de dona o hizam amb decoració policroma.
Aquests cinturons o faixes eren part de la indumentària tradicional de la dona marroquina. Es portaven per sobre del caftan i eren considerats com una peça de luxe, utilitzada per les dones de classe alta en dies assenyalats.
Les peces senceres poden arribar a tenir una llargària de fins a 4 m amb un ample aproximat entre 30-33 cm. Els extrems finalitzen amb un serrell dels mateixos fils d’ordit o bé, anar afegit.
El cinturó es portava doblegat per la meitat en sentit longitudinal, de manera que tenia dues cares que podien ser utilitzades de forma indistinta i així, poder-lo combinar amb el color del caftan amb que es duia. Això comportava una decoració diferent per a cada costat de la faixa, efecte que s’aconseguia al tintar parts dels fils d’ordit en diferent color abans de montar-los en el teler. Moltes vegades, com en aquest cas, només és conserva un fragment d’una de les meitats.
La decoració es distribueix en registres horitzontals de diferent amplada a on l’habilitat del teixidor combina diferents motius i colors per a crear un repertori abigarrat que omple tota la superficie de la peça. Els motius es repeteixen de forma calidoscòpica multiplicant formes geomètriques, flors, elements vegetals i entrellaços de clara influència granadina, turca i oriental .
A l’inici i al final de cada peça, trobem sempre dos elements comuns a totes les faixes encara que aquests motius adoptin diferent disseny: primer una banda amb funció profilàctica amb símbols protectors com la hamsa o mà de Fàtima contra el mal d’ull i, a continuació, la marca de fàbrica o del teixidor.
De la peça del CDMT es conserva el primer registre amb la mà de Fàtima enmig de dos florons encarats i la marca de fàbrica que, en aquest cas, és una flor de quatre pètals arrodonits que alterna amb florons i flors de quatre pètals apuntats. (en)
- . DESCRIPCIÓ TÈCNICA:
Lampàs, efecte de decoració per 8 trames llançades interrompudes; fons en sarja de 3 pesant (Z) i decoració en sarja de 3 lleugera (Z)
. ORDIT
- relació d’ordits: 2 ordits, en relació : 3 fils ordit de fons / 1 fil ordit de lligadura
- matèria:
ordit de fons: seda; color blau-gris; gruix irregular; fil simple; torsió Z
ordit de lligadura: seda; color morat; fil simple; torsió Z
- densitat: 72 fils/cm
- escalat: 3 fils ordit de fons
. TRAMA
- relació de trames: 9 trames, en relació: 1 trama de fons / 3-5 trames decoració
- matèria:
1 trama de fons: seda; color violeta; STA
9 trames decoració interrumpides: seda; colors blanc, blau cel, groc, morat, teula, verd clar, verd fosc i violeta; STA
- densitat: 16 -20 passades/cm
- escalat: 1 passada
. VORAVIUS : conserva 1 voraviu: 2 cordelines formades per fils de seda de diferents colors, agrupats en torsió Z que treballen en tafetà amb totes les trames de la resta teixit
. RAPORT de disseny: dau d’ordit: 7,5 cm
. TELER: de llaços, ordit passat a punta i retorn, 2 plegadors d’ordit (es)
- Fragment de cinturó de dona o hizam amb decoració policroma.
Aquests cinturons o faixes eren part de la indumentària tradicional de la dona marroquina. Es portaven per sobre del caftan i eren considerats com una peça de luxe, utilitzada per les dones de classe alta en dies assenyalats.
Les peces senceres poden arribar a tenir una llargària de fins a 4 m amb un ample aproximat entre 30-33 cm. Els extrems finalitzen amb un serrell dels mateixos fils d’ordit o bé, anar afegit.
El cinturó es portava doblegat per la meitat en sentit longitudinal, de manera que tenia dues cares que podien ser utilitzades de forma indistinta i així, poder-lo combinar amb el color del caftan amb que es duia. Això comportava una decoració diferent per a cada costat de la faixa, efecte que s’aconseguia al tintar parts dels fils d’ordit en diferent color abans de montar-los en el teler. Moltes vegades, com en aquest cas, només és conserva un fragment d’una de les meitats.
La decoració es distribueix en registres horitzontals de diferent amplada a on l’habilitat del teixidor combina diferents motius i colors per a crear un repertori abigarrat que omple tota la superficie de la peça. Els motius es repeteixen de forma calidoscòpica multiplicant formes geomètriques, flors, elements vegetals i entrellaços de clara influència granadina, turca i oriental .
A l’inici i al final de cada peça, trobem sempre dos elements comuns a totes les faixes encara que aquests motius adoptin diferent disseny: primer una banda amb funció profilàctica amb símbols protectors com la hamsa o mà de Fàtima contra el mal d’ull i, a continuació, la marca de fàbrica o del teixidor.
De la peça del CDMT es conserva el primer registre amb la mà de Fàtima enmig de dos florons encarats i la marca de fàbrica que, en aquest cas, és una flor de quatre pètals arrodonits que alterna amb florons i flors de quatre pètals apuntats. (es)
|
P43 has dimension
| |
P65 shows visual item
| |
P138 has representation
| |
is P30 transferred custody of
of | |
is P41 classified
of | |
is P108 has produced
of | |
is P129 is about
of | |
is P24 transferred title of
of | |
is P31 has modified
of | |
is P34 concerned
of | |
is crmsci:O8_observed
of | |